Reagrupament
Tarragonès

Davant de la transcendència dels fets ocorreguts en els últims dies us convoquem a una reunió oberta de tots els associats del Tarragonès.

Aquesta reunió serà una bona manera de poder intercanviar impressions i fer-vos arribar a tots el màxim d’informació possible.

La reunió es celebrarà al Sindicat Agrícola (C/ Major, 18)

Tenint en compte la importància de la reunió, tot i el poc temps amb què l’hem convocat, demanem la màxima presència de tots els associats.

Comissió Executiva Comarcal del Tarragonès

Feia dies que esperàvem tots els reagrupats la celebració de l’assemblea per passar de la provisionalitat d’una Comissió Executiva que encara no havia estat elegida democràticament.

Abans que res hem procedit a escollir la mesa que havia dirigir l’elecció dels membres de la Comissió Executiva Comarcal. Segons marcava el reglament s’ha escollit una mesa d’edat. Els reagrupats més jove i el més vell presents a l’assemblea han dirigit l’elecció de la Comissió Executiva. S’ha llegit el reglament i un cop fet això hem procedit a començar el procés que havia de culminar amb l’elecció dels membres de l’executiva comarcal.

Del total de persones del Tarragonès que s’han reagrupat van presentar candidatura a la Comissió executiva 12 associats. Tot i que s’havia anunciat que el nombre màxim de membres de la Comissió era de 10 s’ha decidit durant la convocatòria d’avui ampliar-ho al total de presentats. Per aquest motiu, com què la legislació referent a associacions no parla d’un nombre màxim, hem cregut convenient entre tots que si algun associat havia fet el pas per col·laborar més activament amb Reagrupament no podíem de cap de les maneres impedir-ne una participació més activa.

Un cop hem acordat aquest punt s’han iniciat les votacions. Tot i que com comentàvem s’havia acordat que tots els membres podien entrar a formar part de la comarcal era necessari efecutar la votació perquè així ho estipulava el reglament.

Després que tots els reagrupats presents han exercit el seu dret a vot hem procedit a l’escrutini i la posterior lectura dels resultats.

Un cop s’han proclamat els resultats els membres de la mesa han demanat a tots els presents que abandonessin la sala per a què la Comissió escollida pogués decidir qui seria l’encarregat d’exercir les funcions de coordinador.

Per unanimitat i com no podia ser d’altra manera s’ha decidit que continués al capdavant de la comarcal en Manel Pereira. En Manel havia exercit durant els darrers mesos el càrrec provisional de coordinador i tots els que hem estat al seu costat i la resta de reagrupats de la comarca en sabem la vàlua i la gran feina realitzada. Per tant era lògic que continués al capdavant del projecte de Reagrupament al Tarragonès.

A més també hem decidit encarregar la tasca de secretari a en Jaume Canela i la de tresorer a Josep Lleixà.

Uns breus moment després hem cridat a la resta d’associats per comunicar-los-hi les decisions en la primera reunió de la Comissió Executiva acabada d’escollir.

Ara toca treballar amb uns objectius que estan clarament definits: independència i regeneració democràtica.

Ressenya de l’acte organitzat per Reagrupament Tarragonès a Constantí per promoure el vot afirmatiu a la consulta sobre la independència que se celebrarà al municipi el proper diumenge dia 13. CONSTANTÍ (Tarragonès): dijous 10 desembre, 20 h – Sindicat Agrícola (c. Major, 18) – Amb: Jaume Renyer i Albert Pereira.

Àrea de Comunicació de Reagrupament Tarragonès

Ha provocat enrenou en el dia d’avui la publicació d’una editorial conjunta de 12 principals diaris catalans, amb el títol “La dignitat de Catalunya”, i on es fa referència  a la famosa sentència del TC sobre l’Estatut, i les seves conseqüències, sembla que  ha agafat amb el pas canviat la classe política catalana, què degut a la seva mediocritat cada cop sembla queda més enrere de la societat, què ja demana a crits una regeneració, i una dignitat com reclama l’escrit, què ja fa temps que han perdut.

L’article famós,  son unes ratlles prudents i sense acabar d’aclarir cap solució que no sigui deslegitimar el TC, del qual recorda la recusació d’un, la mort d’un altre, i quatre magistrats que continuen amb el seu mandat caducat, i on sembla que volen actuar com una quarta cambra junt amb el Parlament, les Corts espanyoles i la voluntat catalana a les urnes. La possible retallada de tots els trets identitaris catalans que s’han filtrat, com el terme nació, el dret i deure de la llengua catalana, o el poder judicial, semblen un fet per acabar de soca-rel  la complexitat espanyola. Això suposa l’acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig, posant en joc l’esperit de la pacifica transició amb un tancament a pany i forrellat institucional, què és contradiu amb el caràcter obert i integrador de la Constitució, i alhora posen en perill els pactes profunds que han donat els 30 anys més virtuosos de la historia espanyola. Es fa reso de la fatiga catalana de ser vistos com un impediment per la uniformitat, quan som els primers en complir les lleis.  Per últim adverteix d’una societat valenta que  vol una millora de l’autogovern, amb un ampli suport social.

En primer lloc veig una bona iniciativa dels mitjans catalans apel·lar a la dignitat, quan per un altra banda els partits no son capaços d’articular una resposta unitària. Dit això, i vist tot el procés estatutari, les reaccions espanyoles, les misèries catalanes, i la invisibilitat del text pel que fa a una aplicació per part de l’estat, per exemple en matèria de traspassos, o amb un finançament que redueixi l’espoli fiscal, cosa que no s’ha produït, la dignitat només pot passa per donar per acabada la via autonòmica, i posar el dret a decidir damunt la taula, vist la impossibilitat de futur amb el sistema actual.

El text posa en evidencia el frau d’aquest tribunal com tots ja sabem, però s’oblida que l’estat de dret espanyol el considera totalment legítim, i per tant per molt injust que sigui, passa per damunt la voluntat popular, dins l’estat espanyol no hi ha més opcions.  Tanmateix ens parla d’aquest pacte estatutari i el pacte de la transició trencat, cosa totalment falsa, ja que l’Estatut es fonamentalment el que han volgut les Corts Espanyoles, menyspreant l’aprovat per un 90 % del Parlament català, per tant és una imposició o un regal, mai un pacte.  També ens parla del pacte de la transició, quan tots sabem la baixa qualitat democràtica espanyola, precisament degut a aquest fals pacte dirigit pels mateixos que van bellugar els fils a la dictadura, i on aquest caràcter obert constitucional sembla una broma de mal gust, amb articles com el vuitè, on consagra l’exercit com la garantia de la unitat territorial, i on es pràcticament impossible la seva reforma, a diferencia d’altres estats vertaderament democràtics, per posar només dos exemples.

Adverteix d’una societat valenta, però obvia els esdeveniments que van creixent a Catalunya, i fets tant importants com el que es realitzarà el 13 de desembre, on més de 160 municipis votaran la consulta per l’estat propi, i on aquest camí a pesar del silenci del partits d’ordre i els mitjans oficials, va agafant la centralitat política amb normalitat, i com ja han fet altres territoris en el món.  El projecte uniforme espanyol s’ha mostrat nociu per les aspiracions catalanes, i això es un fet, per tant seguir insistint amb el mateix no te cap sentit.  A part, dona entendre que si las sentència es favorable el problema ja no existirà, quan la realitat es una molt diferent, ja què és clarament insuficient, i sense cap garantia que l’Estat el complirà, com per exemple en les inversions per infrastructures, l’aeroport del Prat, la oficialitat del català a Europa entre molts altres temes.

En definitiva com iniciativa em sembla molt be, però no ens enganyem, la via autonòmica es el problema, i l’Estatut un simple fet que el referma, no hi ha solucions a mitges, i si una de molt clara, i què a més només depèn de nosaltres, i que en aquests moments políticament s’està organitzant al voltant de Reagrupament, què pot acabar sent una gran Coalició amb la vista posada a la regeneració política i l’assoliment de l’estat propi, a que esperem?.

Albert Cortés, associat a Reagrupament

Facebook prohibeix “no ser espanyols”

Els administradors de la xarxa clausuren el grup ‘els catalans no som espanyols’

 

 

 

El passat 9 de novembre els administradors de Facebook van clausurar el grup ‘els catalans no som espanyols’ que aplegava milers d’usuaris d’aquesta xarxa social. Un grup de ciutadans han volgut respondre “democràticament a aquest fet arbitrari i inútil en un món, internet, en què és inútil posar portes al camp o límits a la llibertat d’expressió”.

“És per això que hem decidit impulsar la primera consulta de lliure participació en una xarxa social. Mantindrem obert el referèndum virtual sobre la independència de Catalunya fins la vigília del 13 de desembre, dia en què més de 600.000 catalans estan convocats a les urnes. Els resultats s’actualitzen en temps real i el vot és completament secret”.

“Com bé sabeu, el proper 13 de desembre, els habitants de més d’un centenar de viles i ciutats catalanes tenen una cita amb la democràcia. Podran expressar, lliurement, quin volen que sigui el futur de Catalunya. Per primera vegada i de manera organitzada es portarà a terme una experiència d’aquest tipus al nostre país. S’estarà portant a la pràctica el dret de decidir. Catalunya començarà a decidir”.

“Creiem que consultar la ciutadania no és cap delicte, ben al contrari. I Internet és l’espai de la plena llibertat. És per això que volem que també facis història i participis en el primer referèndum sobre la independència de Catalunya que es fa a les xarxes socials. Sigui quin sigui el teu sentit del vot, l’important és que hi diguis la teva. Catalunya ha de ser exemple de participació, civisme i tarannà democràtic. També a la xarxa”, conclouen.

http://noves-tecnologies.e-noticies.cat/facebook-prohibeix-no-ser-espanyols-34903.html

 

 

Divendres passat Reagrupament va presentar-se públicament a Torredembarra. La sala d’actes del Casal es va quedar petita davant l’allau de persones, prop d’una vuitantena, que varen venir de tota la subcomarca del Baix Gaià i d’altres indrets del Tarragonès.

Pocs minuts després de l’hora prevista, Manel Pereira, resident a Torredembarra i Coordinador Comarcal de Reagrupament al Tarragonès, començava la primera part de l’acte presentant el projecte polític de Reagrupament, basat en una declaració unilateral d’independència pel Parlament de Catalunya, i una radical regeneració de la vida política d’aquest país.