Entrevista a Joan Carretero a Olot TV

Cliqueu a la imtage per veure el vídeo de l’entrevista a Joan Carretero al “Pros i contres” d’Olot TV.

JC_a_OlotTV

No hi ha Comentaris

b254_icona_si_independencia_217x303

No hi ha Comentaris

Acte de presentació de Reagrupament a Besalú.

 Ahir, 2 d’octubre de 2009, al vespre nombrosos reagrupats ens vàrem trobar a   la presentació pública de Reagrupament a Besalú, amb la presència de Carles Bonaventura i Emili Valdero, membres de la Junta Nacional de Reagrupament, en un acte de petit format però de gran contingut.

 Com en tots els actes de presentació el discurs es va centrar en els nostres dos eixos programàtics: Independència i regeneració política.

 Carles Bonaventura va centrar el seu discurs en l’eix de la regeneració política, sense la qual Reagrupament no concep la independència. Des del primer moment deixa clar que l’autonomisme ha copiat models espanyols que s’han mostrat ineficaços (policia, mitjans audiovisuals..) i que allunyar-nos d’Espanya suposa també allunyar-nos d’una manera “molt espanyola” de fer política: el trapicheo, pelotazo, amiguisme, etc.

 Va apuntar algunes de  les propostes de Reagrupament per fer-la possible: lleis i reglaments que impossibilitin la corrupció i que la castiguin de forma exemplar si arriba a produir-se; limitació de mandats i accés posterior únicament a càrrecs no remunerats; llistes obertes i amb candidats fidels als votants i al territori per on han estat escollits.

És vital un retorn a la política com a servei al bé comú i no com a modus vivendi de personatges mediocres, per això cal establir una limitació de permanència en càrrecs públics remunerats.

 Cal que els polítics siguin  fidels als seus votants i al seu territori i no a la cúpula del partit, per això en el Parlament deixarien llibertat de vot als parlamentaris en tots els temes que no suposin la defensa de la llibertat de Catalunya, per als quals no caldrà. Per això es preveu que puguin consultar, utilitznt la xarxa, què és el que pensen els reagrupats.

 Els catalans hem de ser considerats com a ciutadans  i no com a súbdits; ciutadans de ple dret i no administrats submisos.

 Emili Valdero va exposar la independència de Catalunya com la única possibilitat de tenir eines pròpies per poder donar les respostes adequades als canvis demogràfics, econòmics i socials que el país experimenta.  En un moment de profnda transformació, la independència és una necessita vital i més quan l’autonomisme és mort perquè no ha dóna resultats.

 Després d’anys intentant que la resta del món reconegui els catalans com “una cosa especial”, ha arribat el moment d’evidenciar que totes les reivindicacions nacionals s’assoleixen de cop quan s’esdevé independent. Valdero va aportar dades demolidores sobre les limitacions que el dèficit fiscal sostingut amb Espanya suposa per Catalunya i va comparar el 10% del PIB que suportem anualment coma dèficit, amb el màxim del 4% establert per llei a Alemanya, el 2,5% dels USA i el 2% de Canadà i Austràlia. Sense aquest espoli, Catalunya tindria un nivell de vida semblant al d’Holanda, el quart millor dins de la Unió Europea.

 Tenir Estat propi ens permetria disposar de 21.000 milions d’euros anuals i això voldria dir, per exemple:

-          poder desdoblar l’eix transversal (708 milions)

-          eliminar tots els peatges de Catalunya ( 6.000 milions)

-          garantir el sistema públic de pensions i oferir pensions més dignes.

-          Poder disposar d’eines pròpies contra la crisi i no anar a remolc de l’estrafolària política econòmica del govern espanyol.

 Actualment es donen unes condicions internes i externes immillorables per proclamar la independència: creixement del sobiranisme a Catalunya i processos d’independència a Europa.

 La UE té establert un protocol per al reconeixement dels nous estats que sorgeixin per via democràtica. Es reconeixeran si es compleixen dues premises:

 1. referèndum amb una participació mínima del 50%.

2. resultat del “SI” superior al 55%.

 Seguidament va exposar el full de ruta que Reagrupament té per assolir la independència de Catalunya:

-          proclamació unilateral de la Independència des del Parlament de Catalunya.

-          Conflicte polític i diplomàtic: es viola la legalitat espanyola.

-          Empara de la UE i els USA.

-          Referèndum de ratificació.

 Durant l’acte els dos membres de Reagrupament varen donar suport explícit al “SI” en les consultes sobre la independència de Catalunya del proper 13 de desembre.

No hi ha Comentaris

besalú3 copiar

No hi ha Comentaris

Ja està tot provat. Tingues seny: fes-te independentista.

Fa un parell de dies ha sortit als diaris la filtració d’una votació prèvia del Tribunal Constitucional en la qual l’Estatut que fa 3 anys que es miren i remiren perdria aquells aspectes més diferencials: llengua, Catalunya com a nació i drets històrics.

A més sembla que faran servir l’hàbil estratagema (legal si, però legítima?) de canviar el ponent, la qual cosa els donarà uns mesos més de coll per allargar el procés fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Dues lliçons que caldria aprendre:

  1. El que diu el títol de l’entrada: ja està tot provat; Espanya no vol que marxem ni un mil·límetre de la resta d’autonomies. Ni autonomisme, ni fet diferencial, ni federalisme, ni res. Aleshores…què esperem a agafar-nos la independència?
  2. Saben l’efecte que aquesta sentència tindrà a Catalunya i no volen que això afecti a les possibilitats electorals de les opcions unionistes. Una retallada de l’Estatut portaria a milers de catalans a recuperar el seny i a declarar-se independentistes.

Aquesta sentència podria ser, si la sabem aprofitar, l’esquerda que faci trontollar el mur que empresona la consciència de molts catalans. L’oportunitat que Espanya ens donarà per fer arribar el missatge de Reagrupament més enllà dels independentistes convençuts.

,

No hi ha Comentaris

NzI4eDkw_147325_6464_11-300x37

No hi ha Comentaris

Dies convulsos.

 En aquests dies convulsos, els mitjans de comunicació van plens dels tripijocs i corrupcions de més o menys intensitat que s’han destapat. Aquest cop, són els dos grans partits tradicionals que n’estan sortint esquitxats donant ales a aquells que s’exclamen dient “tots els polítics són iguals”. Això no és cert i caldria dir que “tots els corruptes són iguals quan tenen la oportunitat de fotre ma al calaix”.

Respectant la presumpció d’innocència dels imputats,per primer cop s’està posant damunt la taula uns fets que semblaria que estan estesos arreu del territori. Fets que són reconeguts més o menys com a certs i habituals pels partits polítics. Fets que un cop més, porten a la gens banal diferència entre allò que és legal i el que és ètic.

Ara que tothom en va ple, tots parlen de regeneració política i que s’ha exhaurit el cicle de vida del sistema polític actual. Però això és dir ben poca cosa. Són aquests mateixos partits els que ho canviaran? Algú s’imagina fent com les corts (les minúscules són intencionades) franquistes votant a favor de lleis que liquiden el seu sistema de finançament, les seves prebendes? Fins avui no s’han entès per fer una llei electoral; no han complert els acords de despesa en campanyes electorals… Algú pensa que els mediocres parlamentaris actuals (vegeu sinó el llibre de Xavier Roig, “La dictadura de la incompetència”; editorial La campana) serien capaços de votar afirmativament  a una limitació de temps per ocupar seient al Parlament?

Quan a Reagrupament parlem de Regeneració política i posem com a exemple de situacions a corregir i evitar el que avui està passant, no ho fem perquè siguem millors, ni més purs, ni perquè donem una garantia més elevada d’honestedat que la resta. O almenys, no ho diem només per això.

Hi ha una gran diferència entre el que diu Reagrupament i el que diuen els partits polítics que  fins ara encara no estan esquitxats (algun dels quals sembla patir amnèsia sobre els informes). Aquests darrers assenyalen amb el dit als implicats; en canvi,  Reagrupament fa propostes i dóna exemple: amb la limitació temporal d’ocupació de càrrecs, proposant la necessitat de mecanismes de control independents que dificulti aquestes pràctiques, demanant transparència en les contractacions i en l’aplicació dels pressupostos.

Els nostres parlamentaris, els que proclamaran la independència des del Parlament, hi aniran sabent dues coses: que no s’hi faran rics i que no s’hi eternitzaran.

Això no és populisme, és voluntat real de regeneració política i radicalitat democràtica.

Mai com avui s’entén amb tanta claredat el missatge de Reagrupament: Patriotisme i Dignitat.

, ,

No hi ha Comentaris

L’espoli fiscal català: una faula?

Quan sento alguns polítics catalans lamentar-se que Catalunya ha deixat de ser el “motor d’Espanya” i se’n lamenten i atien una mica més el s3145162135_9a9492b1b5entiment de culpabilitat de la nació català, sempre em ve al cap la imatge d’en Boxer, el cavall de la Granja Animal d’Orwell. En Boxer es culpabilitza a sí mateix de la manca de progressos d’un sistema corrupte i creu fermament que si treballa més i més fort es podran assolir els objectius, per folls que fossin ,que els corruptes dirigents posen a la micro-societat de la Granja Animal. És per això que decideix treballar més i més fort en la construcció d’un molí que ha de servir per al desenvolupament de la Granja Animal. Es posa a fer de motor i treballa nit i dia, sentint-se responsable de la lentitud dels avenços fins que en un moment de dissort un llamp cau damunt el molí que està construint i mor aixafat per la runa

És obvi l’interès de posar a Catalunya com una colla de ploramiques, pessimistes, victimistes que hem deixat de ser motor d’una Espanya que està a la cua del progrés europeu per ser un autèntic “gra al cul” del govern espanyol de torn.

Aquest dissabte al vespre a la presentació a Olot del Centre Català de Negocis i davant del reguitzell de greuges i de proves evidents de l’espoli que sofreix Catalunya per part dels governs espanyols, tampoc he entès les rialles que se sentien. Algunes de les notes que vaig prendre (la presentació sencera es pot consultar al web del CCN):

-          L’eix ferroviari entre Lleida i Girona es pagaria amb 117 dies d’espoli.

-          El desdoblament de l’eix transversal es pagaria amb 12 dies d’espoli.

-          La nova terminal de l’aeroport, amb 21 dies.

-          Podríem fer un hospital nou cada dia. I 15 escoles també cada dia.

Cada any ens prenen 22.000 milions d’euros. Poso tots els zeros: 22.000.000.000 d’euros.

Cada any.

Cada any.

Cada any.

Cada any…fins quan?

Fins que diguem prou i amb fermesa els diem “Ja no volem ser el vostre motor; ara volem aplicar la nostra energia al nostre país: l’estat lliure de Catalunya”.

 Poc podia imaginar George Orwell que el seu Animal Farm, 66 anys després, seria un retrat prou fidedigne de Catalunya, tan allunyada de la que ell va conèixer i que va retratar a Hommage to Catalonia.

P.S.: i dins de Catalunya…qui seria el porc Napoleó?

,

No hi ha Comentaris

Suport a Garrotxa decideix

A hores d’ara ningú a Catalunya ignora el que va passar a Arenys de Munt el 13 de setembre passat.

A hores d’ara és difícil negar que l’èxit de la consulta popular que hi va tenir lloc va ser un detonant per la política catalana.

A hores d’ara és conegut l’efecte multiplicador que la consulta d’Arenys ha tingut arreu de Catalunya. La Garrotxa no és cap excepció i amb la creació de la iniciativa “Garrotxa decideix” s’ha bastit una base per a l’organització de consultes populars d’autodeterminació a tots els municipis de la comarca. Garrotxa decideix està constituïda per una sèrie d’entitats que hi estan adherides i alguns partits polítics i associacions que hi donen suport, entre elles Reagrupament.

Malgrat que en els darrers dies hi ha hagut certa polèmica i enrenou a l’entorn de les consultes populars focalitzada en dos fets bàsics: l’intent dels partits polítics tradicionals de prendre el timó i liderar el procés; i les declaracions d’Alfons López-Tena (que pel que fa a les acusacions contra Reagrupament va rectificar ahir a l’AVUI).

A Reagrupament Garrotxa tenim dues coses clares. El primer és que la nostra estratègia per assolir la independència de Catalunya no passa per la convocatòria d’un referèndum que hagi de ser vinculant per al govern espanyol sinó per la proclamació unilateral de la independència per part del Parlament de Catalunya com a acte suprem de sobirania nacional, referendat després (un cop abolida la legalitat espanyola i adoptada la internacional) pel poble de Catalunya. El matís no és banal, precisament.

En segon lloc també tenim molt clar, i així ho diuen els nostres estatuts, que donarem suport a totes les accions que puguin suposar un avenç de l’independentisme català

En aquest context és innegable que l’organització de consultes populars per la independència a La Garrotxa suposarà un aparador fantàstic per a la presa de consciència dels garrotxins a favor de la independència.

Malauradament dins l’independentisme hi ha masses divisions donades per les ànsies de protagonisme. Reagrupament Garrotxa fuig d’aquest protagonisme i dóna suport a les consultes populars a la comarca, s’adhereix sense cap condició a Garrotxa decideix i posa a disposició de la iniciativa el nostre suport, capacitat de treball i esperit de col·laboració per aconseguir que s’assoleixi amb èxit l’objectiu.

,

No hi ha Comentaris

1ª Assemblea Nacional de Reagrupament.

 Aquest darrer dissabte 3 d’octubre es va celebrar a Barcelona la primera Assemblea Nacional de Reagrupament. Una Assemblea General que,a diferència de les d’altres , estava completament ensenyorida per la transparència: llibertat de moviments per a la premsa, res obscur, res a amagar. Vingui i demani, triï i remeni.

El dia abans en Joan Carretero va dir a Olot TV que s’esperava l’assistència de 1100 persones que prèviament s’havien inscrit i abonat 10 € per contribuir a pagar les despeses de lloguer del Palau de Congressos. S’esvaïa doncs el dubte raonable sobre el grau de participació dels associats. S’esvaïa de cop, completament: el compromís és gairebé total.

Per part de La Garrotxa hi érem quasi tots, un èxit.

Només d’arribar, veiem el Palau ple, amb un moviment incessant de gent que es mou amunt i avall. Els uns, organitzadors, atrafegats; altres, badant; i molts, retrobant coneguts i amics. L’atmosfera era elèctrica, tothom somreia preveient avançadament el que seria un èxit.

L’acte va començar amb la projecció d’un Vídeo sobre la preparació dels actes de l’11 de setembre. Un punt d’èpica per començar a posar les goles a punt de solfa per cantar a peu dret El Cant de la Senyera.

L’Emili Valdero comença la seva intervenció sobre la implantació de Reagrupament i confessa que està nerviós i emocionant. Li tremola la veu. Les dades es van succeint i bé, Déu n’hi do la feina que s’ha fet amb 5 mesos de rodatge. Primera informació important: Reagrupament aspira a aconseguir el vot de les 489.000 persones sobiranistes que han deixat de votar a CiU o ERC.

Per cada vegueria ens dóna les següents dades:

-          Percentatge d’associats respecte el total.

-          Percentatge de votants sobiranistes que s’han passat a l’abstenció.

-          Rati d’associats sobre nº de possibles votants (els sobiranistes que s’abstenen).

Als garrotxins, que pertanyem a la vegueria de Girona, ens espera feina: cadascun de nosaltres hauria de convèncer a 184 d’aquests sobiranistes que ja no voten perquè ens votessin a nosaltres.

L’Àngel Font presenta els números. Transparència total i pocs diners.

Arriba el gran moment: en Joan Carretero puja a l’escenari i allò esclata. El doctor Carrerero té el do de saber trobar el punt just d’èpica i ajuntar-la amb la dosi exacta de realisme per donar una visió lateral de la situació actual de Catalunya. Apel·la al patriotisme dient que “tots tenim una cosa en comú: estimem Catalunya i la volem lliure; volem fer-ne la nostra llar nacional, la nostra pàtria, el nostre destí”. L’auditori es va posar dempeus més d’un cop, aplaudint amb entusiasme.

Carretero demana un autèntic acte de sobirania al Parlament de Catalunya. Un acte urgent i possible.

Un corrent d’entusiasme travessa tots els assistents, i l’ambient és fantàstic.

En Jordi Comas presenta, o esmenta, els convidats que han accedit a venir a l’Assemblea. Els aplaudiments amb prou feines ens deixen sentir qui són.

En Salvador Cardús, en representació dels convidats, pren la paraula i ens demana 3 coses:

-          Guanyar la confiança d’un país que es malfia de la política”.

-          Radicalitat democràtica.

-          Independentisme generós i propositiu, que pensi en positiu.

Rut Carandell presenta la ponència política que tots  ja coneixem sense afegir-hi gaire res, convençuda que tots els presents l’hem llegit i que difícilment podem estar-hi més d’acord.

Després ve la defensa de les esmenes que no han estat acceptades ni transaccionades. Se’n rebutja una de caire semàntic i una altra que demanava la creació d’un organisme de control de la Junta Directiva, potser perquè era excessivament complex. S’aprova en canvi, una esmena per reservar un lloc a la Junta Directiva a representants de Catalunya Nord i als catalans de l’exterior. Aquesta aprovació va obligar a modificar els estatuts prèviament aprovats per modificar el número de membres de la Junta directiva.

Havent dinat es va fer l’elecció dels membres de la Junta Directiva. Mentre es feia el recompte, es va viure un altre  gran moment: Carles Mora e va tornar a encendre la flama: “una persona votant té més força que tots els tancs que es puguin fabricar

Finalment els resultats. Gent molt ben preparada agafarà les regnes de Reagrupament. Entre ells, en Narcís Ribes. Moltíssima sort a tots plegats! Tindreu molta feina però l’objectiu s’ho val. Sens dubte.

1 Comentari