Ahir, 6 de març del 2010 al vespre es va fer  la presentació pública de Reagrupament a Sant Jaume de Llierca, amb les intervencions Narcís Ribes, alcalde de Montagut i Oix i membre de la Junta Nacional de Reagrupament; i de Joan Torres, mestre i ex-regidor de l’Ajuntament d’Olot.

 Ribes va descriure Reagrupament com un projecte seriós, una opció de dignitat, que pretén superar diferències ideològiques per consolidar un moviment transversal que porti a la independència de Catalunya. Segons Ribes, les competències actuals de la Generalitat no permeten de fer una política troncal i parlar de dretes i esquerres és, a hores d’ara, un debat estèril.

 Espanya té clar el nivell de Catalunya: es tracta d’una Comunitat Autònoma més, sense res que la faci especial respecte de la resta.

 Actualment l’estat espanyol és un estat eficaç i potent que aplica arreu del territori un model homogeni (llengua, model econòmic) de ciutadania espanyola i vol eliminar com sigui (amb coacció o violència) les diferències nacionals.Contra el que s’havia dit fa un parell de dècades, és obvi que l’Europa que s’està construint és l’Europa dels Estats, no la dels pobles. I en aquesta Europa, per manca de voluntat de l’estat espanyol, el català és la llengua més parlada menys protegida.

 Per Ribes,el període autonòmic es pot resumir amb que “mai s’havia aconseguit tan poc disposant de tanta força” en al·lusió directa a la majoria nacionalista que està present al Parlament des de fa un munt d’anys.

 El que cal és aprofitar el Parlament de Catalunya com l’instrument necessari per aconseguir l’Estat lliure de Catalunya.

 Finalment Ribes va deixar clar la nul·la disposició de Reagrupament a fer política autonòmica.

 Seguidament Torres, en un discurs molt pedagògic, va exposar que Reagrupament és la única alternativa a la política que ens estan venent els mateixos partits polítics  que des de fa 30 anys es belluguen per l’escena política. Partits que fa evident a ulls dels ciutadans que posen els seus interessos per davant dels interessos dels ciutadans.

 Joan Torres va remarcar que Reagrupament no és un partit polític sinó una associació i va exposar “una mà” de raons per associar-s’hi:

1.  la voluntat de no perpetuar-se en la política,
2. l’objectiu clarament enfocat d’assolir la independència,
3. el fracàs de l’autonomisme encarnat en el recurs contra l’estatut,
4. el fet que Reagrupament és la única alternativa al vot en blanc per als independentistes,
5.  votar “als de sempre”  és permetre’ls “fer el de sempre”.

 Per acabar, i abans de donar inici a un col·loqui amb els nombrosos assistents, Torres va  exposar les raons econòmiques, polítiques i culturals per treballar per la independència de Catalunya.

Catalunya, un país que s’ha caracteritzat per la seva capacitat d’emprenedoria està sotmesa a un espoli fiscal que en condiciona el futur veu la fi dels 100 anys del catalanisme que ha propugnat la modernització d’Espanya per perquè Catalunya s’hi pogués sentir còmode, escenificat un cop més i com a darrer intent, en el fracàs del nou Estatut.

Finalment ser independentista és una qüestió de dignitat i de sentit comú perquè el món està ple d’independentistes, donat que cap estat lliure en el món vol renunciar a la seva independència.