“Montilla sap que la independència és la solució als problemes de Catalunya”

 Divendres 2 d’octubre, dos quarts de nou del vespre. El Casal Marià d’Olot s’ha omplert completament amb les persones assistents a l’acte de presentació oficial de Reagrupament a Olot amb Joan Carretero.

 La presentació de l’acte va anar a càrrec de Salvador Moreno (coordinador comarcal provisional de Reagrupament) i de Narcís Ribes (promotor de Reagrupament).

 Joan Carretero comença dient que davant d’una situació en la que cada any surt de Catalunya, per no tornar, el 10 % del seu PIB, la creació de l’Estat català és la única via de no esdevenir, com l’Argentina, un país ric però arruïnat. L’alternativa a l’espoli que cada any pateix Catalunya només pot ser la independència, totes les altres vies (federalisme, autonomisme, gradualisme) han fracassat perquè necessiten ineludiblement de la voluntat de l’estat espanyol el qual ha demostrat continuadament i contundent que no té aquesta voluntat. I fa impossible el pacte de manera que només hi ha dues opcions viables: ser una comunitat autònoma de règim comú o bé ser un estat lliure..

En aquesta línia va reblar el clau dient que la “independència no es demana, es pren”.

 Carretero va fer palesa la magnitud del llast espanyol amb aquestes dades:

 -          Cada any surten de Catalunya, pr no tornar, 21.000 milions d’euros.

-          Cada dia surten trens carregats amb 60 milions d’euros que no tornen.

-          Cada any prenen 3.000 € a cada català, independentment del seu origen o de la seva ideologia. A tots.

-          Cada any ens prenen el 10% del PIB en una operació de transferència de recursos interterritorial que és única en el món i que suposa a hores d’ara un greuge comparatiu intolerable respecte de la resta de comunitats autònomes espanyoles.

 La independència suposa poder disposar lliurement d’aquests recursos que generem i la capacitat de prendre les decisions que ens permeti ser un país avançat, modern, capdavanter tecnològicament  i innovador.

 El disseny del procés que serà pacífic, democràtic i participatiu passa per dues etapes:

 -          proclamació unilateral de la independència de Catalunya per majoria al Parlament, com un autèntic i real acte de sobirania.

-          Ratificació en referèndum per part dels catalans, seguint la legalitat internacional.

 Per fer front a la por de la possible reacció  violenta de l’estat espanyol, Carretero va dir “clar que ens enviaran tancs. Ens els enviaran per tornar-nos-els perquè una part són nostres”.

 Catalunya és l’únic país que, podent, ha estat incapaç de fer una llei electoral pròpia. El sistema que es va proposar davant els assistents es basa en un model anglosaxó, amb llistes obertes i districtes petits molt més propers als electors. Caldria d’aquesta forma que cada diputat s’hagi de guanyar el càrrec lluitant per allò que interessa de veritat als seus electors directes i no simplement mostrar-se fidel a les cúpules dels partits respectius per assegurar-se un bon lloc en una llista tancada.

 De la mateixa forma caldria que organismes com les Diputacions, si és que han d’existir, siguin d’elecció directa i que no siguin utilitzables pels polític com canongies des de les quals administrar diners públics.

 Davant de l’actualitat de trames corruptes en els partits catalans, Joan Carretero ha defensat la transparència informativa com a remei per a treure els ciutadans del desencís i de l‘abstenció. Reagrupament no vol ser un partit com “els altres” perquè creiem que sí que existeix una manera diferent i possible de fer política. Emmirallant-se novament en els models existents en els estats de trajectòria democràtica consolidada en els quals ja es parteix de la base “que els polítics són dolents”, Carretero fa la proposta de la creació de lleis de control que impossibilitin als polítics “de fer trampes”.

També esmenta la publicació d’informació sensible com sous de càrrecs públics, adjudicació d’obres, destí de recursos als diaris “fins i tot als esportius” com una manera de transparentar la informació

 Joan Carretero ha insistit, a preguntes dels assistents, en que avui el president del Barça té major reconeixement internacional que el president de la Generalitat perquè aquest no és altra cosa que un més dels 17 presidents de les comunitats autònomes de l’estat espanyol. Una altra cosa diferent seria que el president de la generalitat ho fos de l’Estat de Catalunya, però mentre sigui equivalent al d’una altra Comunitat Autònoma com Múrcia on ningú es planteja que sigui una nació, la situació és aquesta.

 També va apel·lar a un patriotisme digne i no vergonyant, que no pensi que els nostres símbols i tradicions són caducs i passats de moda sinó símbols d’identitat dels quals hem d’estar orgullosos com tots els estats del món n’estan dels seus.

 Preguntat sobre quina seria l’actuació dels diputats de Reagrupament en cas de resultar escollits però sense assolir una majoria que permetés la proclamació de la independència, Joan Carretero ha explicat la necessitat de tramitar lleis com la de transparència dels comptes i actuacions del govern, i  una nova llei electoral que permeti més representativitat i responsabilitat davant dels electors. Carretero es compromet a donar llibertat de vot als diputats de Reagrupament en tot allò que afecti al territori o als temes que ideològicament existeixi sensibilitat diversa. La unitat de vot queda per a l’assoliment dels dos grans eixos: independència i regeneració democràtica.

 Joan Carretero va ser contundent, preguntat sobre una hipotètica possibilitat de pactes, en que per aconseguir la independència de Catalunya pactaria amb qui calgués i que un dels principals objectius seria evitar la reedició del tripartit.

Finalment, Joan Carretero va fer una crida als ciutadans a no deixar el país en mans de polítics professionals que es mouen guiats per l’ambició personal deixant de banda els interessos de Catalunya dient “si no us convencem, moveu-vos de la manera que creieu més convenient per fer alguna cosa perquè només els estats tenen eines per poder canviar les coses”.