Ahir, 2 d’octubre de 2009, al vespre nombrosos reagrupats ens vàrem trobar a la presentació pública de Reagrupament a Besalú, amb la presència de Carles Bonaventura i Emili Valdero, membres de la Junta Nacional de Reagrupament, en un acte de petit format però de gran contingut.
Com en tots els actes de presentació el discurs es va centrar en els nostres dos eixos programàtics: Independència i regeneració política.
Carles Bonaventura va centrar el seu discurs en l’eix de la regeneració política, sense la qual Reagrupament no concep la independència. Des del primer moment deixa clar que l’autonomisme ha copiat models espanyols que s’han mostrat ineficaços (policia, mitjans audiovisuals..) i que allunyar-nos d’Espanya suposa també allunyar-nos d’una manera “molt espanyola” de fer política: el trapicheo, pelotazo, amiguisme, etc.
Va apuntar algunes de les propostes de Reagrupament per fer-la possible: lleis i reglaments que impossibilitin la corrupció i que la castiguin de forma exemplar si arriba a produir-se; limitació de mandats i accés posterior únicament a càrrecs no remunerats; llistes obertes i amb candidats fidels als votants i al territori per on han estat escollits.
És vital un retorn a la política com a servei al bé comú i no com a modus vivendi de personatges mediocres, per això cal establir una limitació de permanència en càrrecs públics remunerats.
Cal que els polítics siguin fidels als seus votants i al seu territori i no a la cúpula del partit, per això en el Parlament deixarien llibertat de vot als parlamentaris en tots els temes que no suposin la defensa de la llibertat de Catalunya, per als quals no caldrà. Per això es preveu que puguin consultar, utilitznt la xarxa, què és el que pensen els reagrupats.
Els catalans hem de ser considerats com a ciutadans i no com a súbdits; ciutadans de ple dret i no administrats submisos.
Emili Valdero va exposar la independència de Catalunya com la única possibilitat de tenir eines pròpies per poder donar les respostes adequades als canvis demogràfics, econòmics i socials que el país experimenta. En un moment de profnda transformació, la independència és una necessita vital i més quan l’autonomisme és mort perquè no ha dóna resultats.
Després d’anys intentant que la resta del món reconegui els catalans com “una cosa especial”, ha arribat el moment d’evidenciar que totes les reivindicacions nacionals s’assoleixen de cop quan s’esdevé independent. Valdero va aportar dades demolidores sobre les limitacions que el dèficit fiscal sostingut amb Espanya suposa per Catalunya i va comparar el 10% del PIB que suportem anualment coma dèficit, amb el màxim del 4% establert per llei a Alemanya, el 2,5% dels USA i el 2% de Canadà i Austràlia. Sense aquest espoli, Catalunya tindria un nivell de vida semblant al d’Holanda, el quart millor dins de la Unió Europea.
Tenir Estat propi ens permetria disposar de 21.000 milions d’euros anuals i això voldria dir, per exemple:
- poder desdoblar l’eix transversal (708 milions)
- eliminar tots els peatges de Catalunya ( 6.000 milions)
- garantir el sistema públic de pensions i oferir pensions més dignes.
- Poder disposar d’eines pròpies contra la crisi i no anar a remolc de l’estrafolària política econòmica del govern espanyol.
Actualment es donen unes condicions internes i externes immillorables per proclamar la independència: creixement del sobiranisme a Catalunya i processos d’independència a Europa.
La UE té establert un protocol per al reconeixement dels nous estats que sorgeixin per via democràtica. Es reconeixeran si es compleixen dues premises:
1. referèndum amb una participació mínima del 50%.
2. resultat del “SI” superior al 55%.
Seguidament va exposar el full de ruta que Reagrupament té per assolir la independència de Catalunya:
- proclamació unilateral de la Independència des del Parlament de Catalunya.
- Conflicte polític i diplomàtic: es viola la legalitat espanyola.
- Empara de la UE i els USA.
- Referèndum de ratificació.
Durant l’acte els dos membres de Reagrupament varen donar suport explícit al “SI” en les consultes sobre la independència de Catalunya del proper 13 de desembre.
