Reagrupament
Garrotxa

 Aquest darrer dissabte 3 d’octubre es va celebrar a Barcelona la primera Assemblea Nacional de Reagrupament. Una Assemblea General que,a diferència de les d’altres , estava completament ensenyorida per la transparència: llibertat de moviments per a la premsa, res obscur, res a amagar. Vingui i demani, triï i remeni.

El dia abans en Joan Carretero va dir a Olot TV que s’esperava l’assistència de 1100 persones que prèviament s’havien inscrit i abonat 10 € per contribuir a pagar les despeses de lloguer del Palau de Congressos. S’esvaïa doncs el dubte raonable sobre el grau de participació dels associats. S’esvaïa de cop, completament: el compromís és gairebé total.

Per part de La Garrotxa hi érem quasi tots, un èxit.

Només d’arribar, veiem el Palau ple, amb un moviment incessant de gent que es mou amunt i avall. Els uns, organitzadors, atrafegats; altres, badant; i molts, retrobant coneguts i amics. L’atmosfera era elèctrica, tothom somreia preveient avançadament el que seria un èxit.

L’acte va començar amb la projecció d’un Vídeo sobre la preparació dels actes de l’11 de setembre. Un punt d’èpica per començar a posar les goles a punt de solfa per cantar a peu dret El Cant de la Senyera.

L’Emili Valdero comença la seva intervenció sobre la implantació de Reagrupament i confessa que està nerviós i emocionant. Li tremola la veu. Les dades es van succeint i bé, Déu n’hi do la feina que s’ha fet amb 5 mesos de rodatge. Primera informació important: Reagrupament aspira a aconseguir el vot de les 489.000 persones sobiranistes que han deixat de votar a CiU o ERC.

Per cada vegueria ens dóna les següents dades:

-          Percentatge d’associats respecte el total.

-          Percentatge de votants sobiranistes que s’han passat a l’abstenció.

-          Rati d’associats sobre nº de possibles votants (els sobiranistes que s’abstenen).

Als garrotxins, que pertanyem a la vegueria de Girona, ens espera feina: cadascun de nosaltres hauria de convèncer a 184 d’aquests sobiranistes que ja no voten perquè ens votessin a nosaltres.

L’Àngel Font presenta els números. Transparència total i pocs diners.

Arriba el gran moment: en Joan Carretero puja a l’escenari i allò esclata. El doctor Carrerero té el do de saber trobar el punt just d’èpica i ajuntar-la amb la dosi exacta de realisme per donar una visió lateral de la situació actual de Catalunya. Apel·la al patriotisme dient que “tots tenim una cosa en comú: estimem Catalunya i la volem lliure; volem fer-ne la nostra llar nacional, la nostra pàtria, el nostre destí”. L’auditori es va posar dempeus més d’un cop, aplaudint amb entusiasme.

Carretero demana un autèntic acte de sobirania al Parlament de Catalunya. Un acte urgent i possible.

Un corrent d’entusiasme travessa tots els assistents, i l’ambient és fantàstic.

En Jordi Comas presenta, o esmenta, els convidats que han accedit a venir a l’Assemblea. Els aplaudiments amb prou feines ens deixen sentir qui són.

En Salvador Cardús, en representació dels convidats, pren la paraula i ens demana 3 coses:

-          Guanyar la confiança d’un país que es malfia de la política”.

-          Radicalitat democràtica.

-          Independentisme generós i propositiu, que pensi en positiu.

Rut Carandell presenta la ponència política que tots  ja coneixem sense afegir-hi gaire res, convençuda que tots els presents l’hem llegit i que difícilment podem estar-hi més d’acord.

Després ve la defensa de les esmenes que no han estat acceptades ni transaccionades. Se’n rebutja una de caire semàntic i una altra que demanava la creació d’un organisme de control de la Junta Directiva, potser perquè era excessivament complex. S’aprova en canvi, una esmena per reservar un lloc a la Junta Directiva a representants de Catalunya Nord i als catalans de l’exterior. Aquesta aprovació va obligar a modificar els estatuts prèviament aprovats per modificar el número de membres de la Junta directiva.

Havent dinat es va fer l’elecció dels membres de la Junta Directiva. Mentre es feia el recompte, es va viure un altre  gran moment: Carles Mora e va tornar a encendre la flama: “una persona votant té més força que tots els tancs que es puguin fabricar

Finalment els resultats. Gent molt ben preparada agafarà les regnes de Reagrupament. Entre ells, en Narcís Ribes. Moltíssima sort a tots plegats! Tindreu molta feina però l’objectiu s’ho val. Sens dubte.