Catalanisme federalista? On és?

 

Catalanisme federalista? Qui l’ha vist?

Alguns dirigents socialistes, els més assenyats però amb un punt d’ingenuïtat naïf, insisteixen en defensar la tesi d’una Espanya federal.  Exposem aquí un breu argumentari per contrarrestar la tesi bonista del federalisme:

-          El PSC està federat amb el PSOE , que porta 6 anys al govern i que malgrat es defineix com a federalista no ha fet cap pas en aquest sentit. Cap ni un. Al contrari, alguns dels seus dirigents es vanten de passar ribots sobre l’Estatut votat pel poble de Catalunya rient-se de la voluntat sobirana dels catalans.

-          El PSC està manifestament en contra del dret a decidir. Almenys a Catalunya. D’aquesta manera mai no podrem saber si empatem o qui guanya, simplement no volen que s’arribi a poder votar sobre la independència de Catalunya. En canvi, les enquestes parlen del constant ascens de l’independentisme.

-          Diuen els federalistes que un procés d’independència provocaria disputes i   treuen el papu per fer-nos por. Totes les organitzacions independentistes catalans actives avui aposten per un procés netament democràtic i pacífic. Qui surt amb amenaces sempre són els governants espanyols. Afortunadament per Catalunya, que Espanya sigui membre de la Unió Europea i de l’OTAN garanteix la inviabilitat d’una reacció violenta.

-          Des del 1986 les “exportacions” catalanes a Espanya han passat del 90% al 45% del total de la facturació de les empreses catalanes. Els empresaris catalans són intel·ligents i emprenedors i saben, cada cop més, que el mercat de Catalunya és el món i no està limitat a una Espanya visceral i testicular que crida al boicot cada cop que Catalunya parla de drets i democràcia. Per cert que, un cop més, la pertinença a la UE garanteix la lliure circulació de béns i serveis.

-          La Constitució espanyola es va aprovar el 1978, en una democràcia just sortida del franquisme, amb la por constant de la remor de sabres, quan el 40% dels catalans del 2010 no havien nascut i la resta fins a un 67% no la podien votar perquè eren menors d’edat. Avui, ens hem de sentir  encara lligats al 100% del seu text?  Amb els cops d’ull que fa al seu voltant no creu que la societat  ha canviat prou perquè no calgui canviar res de la Constitució? La constitució austríaca que té avui dia 64 anys, ha experimentat quasi 60 canvis.

-          El Tribunal Constitucional està deslegitimat pel que fa a la seva composició i això fins i tot ho han reconegut membres destacats del PSC (per exemple el President Montilla) però sembla inaudit que ens demanin que els catalans acatem la decisió d’un tribunal polític i polititzat que posa en qüestió el que els catalans varen aprovar lliurement en un referèndum. Vinculant per cert, no com els que Espanya acostuma a organitzar (OTAN, Constitució Europea…).

Els de més bona fe reconeixen que:

-          El sistema de finançament s’ha de canviar. La dada que omet és que Catalunya sofreix anualment un espoli de 22.000 milions d’euros. 60 milions diaris. Això suposa el dèficit fiscal intra-estatal més gran del món.

-          Les transferències que Espanya ha fet a Catalunya fan riure per miserables.

-          Espanya incompleix constantment i sistemàtica els plans d’inversió a Catalunya.

-          El traspàs de rodalies no és res més que una enganyifa: traspassar la gestió sense infraestructures no serveix de res.

-          El govern espanyol s’ha reservat un 51% de poder en la gestió de l’aeroport de Barcelona que equival a tenir la decisió final sobre qualsevol tema. A efectes pràctics, limitar la comunicació aèria directa de Catalunya amb el món.

-           Catalunya està subordinada a TOTES les decisions de l’Estat en sanitat, immigració…i el Parlament de Catalunya no hi té capacitat legislativa real.

-          Espanya no reconeix el ple ús de cap altra llengua que no sigui el castellà. I el PSOE tampoc: el seu web només és en castellà. De fet, en tots els webs d’organismes oficials espanyols, el català és testimonialment present als menús. Si hi és.

En definitiva, l’Espanya federal és una entelèquia. Perquè Espanya no vol. Així de clar i senzill.

Hem d’agafar-nos les disquisicions federalistes com un exemple de la reflexió que cada cop més catalans fan sobre la relació Catalunya-Espanya i que fa que molts recuperin el seny i s’adonin que ser part d’Espanya no tan sols no serveix de res sinó que no té cap avantatge. Només ens perjudica.

 I és que per als catalans, siguin del color que siguin, votin el que votin i es diguin com es diguin, hi ha un munt de dades que demostren que la independència és l’únic camí que ens permetrà la supervivència com a nació; l’única manera de romandre en l’estat del benestar, lluny del llast d’Espanya; i el millor camí per tenir les eines per lluitar contra la crisi en la qual el govern espanyol (qualsevol govern espanyol) ens té submergits.

(text adaptat de la carta enviada per reagrupament La Garrotxa al setmanari La Comarca i publicada en el nº 1526, en resposta a una col·laboració del primer secretari del PSC a La Garrotxa que podeu veure en aquest enllaç).

No hi ha Comentaris

2010: anem per la drecera!

En el seu missatge d’Any Nou, el president Montilla, ha deixat clar el que és realment important l’any 2010: les eleccions al Parlament. Li va costar una mica d’arribar-hi però quan ja es començava a fer pesat amb el reguitzell d’obvietats de tots els missatges de final d’any de cada any, ho va dir. Segurament no estarem d’acord amb les metàfores que va fer servir però en el fons, podem estar-hi d’acord: en les properes eleccions caldrà escollir entre la via autonomista i la via de la independència. El que el president Montilla no té clar és que per a molts ciutadans, cada cop més, el que no porta enlloc no és precisament la drecera independentista sinó que és el llarg i enrevessat camí de l’autonomisme, que fa giragonses dins d’un laberint per tornar sempre al punt de sortida, més cansats i més exhausts. El que ell i els seus col·legues ens proposen és que tanquem els ulls, que ens deixem posar una bena i que confiem en ells que ja ens duran pel bon camí. Sort que cada dia, som més els que no ens creiem les seves mentides i els podrem dir, amb el nostre vot, que no ens calen pigalls per fer el nostre camí perquè hi veiem molt clar i que el nostre destí és a tocar.

Companys i companyes, anem per la drecera que és el bon camí!

Bon Any Nou 2010.

No hi ha Comentaris

El 13D a La Garrotxa

 Les consultes (o els referèndums) del 13 de desembre han estat un èxit a La Garrotxa. La participació ha estat superior en més de 10 punts a la mitjana nacional i, després d’Osona, ha estat la comarca on la participació ha estat alta. El resultat, amb més d’un 93% de vots favorables al SI a la independència de Catalunya deixa en evidència als que diuen que això “no interessa” i als que diuen que “encara no toca”. Als primers perquè les dades diuen el contrari: interessa a quasi un 40% dels habitants dels garrotxins; i als segons perquè no tenen la resposta a la pregunta de “i quan tocarà?”.

En qualsevol cas, en les consultes a La Garrotxa un munt de reagrupats hi ha estat implicat: a la junta gestora i actuant com a voluntaris a les meses i en altres activitat demostrant que la fidelitat al país, fugint de sectarismes dóna resultat. També alguns visitants d’altres comarques que han vingut a veure com funcionava tot plegat ens han sorprès dient-nos que eren de Reagrupament i s’han sorprès també, al saber que a La Garrotxa tants reagrupats hi estaven implicats.

La nostra actitud en aquestes consultes, donarà els seus fruits demostrant als ciutadans que els reagrupats treballem colze a colze amb qui sigui si comparteix l’objectiu: la independència de Catalunya; i donant exemple de com es pot treballar amb intensitat, desinteressadament i amb un compromís ferm, avantguarda de la regeneració política que cal a Catalunya.

Taula de resultats (font: La Garrotxa Decideix).

Municipi cens Núm. de vots Participació SI NO BLANC  NULS
Argelaguer 353 191 54,11% 177 6 8 0
92,67% 3,14% 4,19% 0,00%
Besalú 1961 809 41,25% 752 21 34 2
92,95% 2,60% 4,20% 0,25%
Beuda 140 42 30,00% 38 1 3 0
90,48% 2,38% 7,14% 0,00%
Castellfollit 876 285 32,53% 270 12 3 0
94,74% 4,21% 1,05% 0,00%
Les Planes d’Hostoles 1561 580 37,16% 545 8 23 4
93,97% 1,38% 3,97% 0,69%
Les Preses 1412 504 35,69% 478 12 14 0
94,84% 2,38% 2,78% 0,00%
Maià de Montcal 342 139 40,64% 122 8 8 1
87,77% 5,76% 5,76% 0,72%
Mieres 287 106 36,93% 98 2 6 0
92,45% 1,89% 5,66% 0,00%
Montagut i Oix 806 272 33,75% 256 4 12 0
94,12% 1,47% 4,41% 0,00%
Riudaura 376 192 51,06% 191 0 1 0
99,48% 0,00% 0,52% 0,00%
Sant Aniol de Finestres 267 132 49,44% 127 2 3 0
96,21% 1,52% 2,27% 0,00%
Sant Ferriol 174 38 21,84% 35 2 1 0
92,11% 5,26% 2,63% 0,00%
Sant Jaume de Llierca 699 313 44,78% 290 9 13 1
92,65% 2,88% 4,15% 0,32%
Santa Pau 1375 562 40,87% 534 11 16 1
95,02% 1,96% 2,85% 0,18%
Tortellà 658 205 31,16% 191 1 9 4
93,17% 0,49% 4,39% 1,95%
               
TOTAL GARROTXA 11287 4370 38,72% 4104 99 154 13
93,91% 2,27% 3,52% 0,30%

No hi ha Comentaris

Entrevista a Joan Carretero a Olot TV

Cliqueu a la imtage per veure el vídeo de l’entrevista a Joan Carretero al “Pros i contres” d’Olot TV.

JC_a_OlotTV

No hi ha Comentaris

b254_icona_si_independencia_217x303

No hi ha Comentaris

Acte de presentació de Reagrupament a Besalú.

 Ahir, 2 d’octubre de 2009, al vespre nombrosos reagrupats ens vàrem trobar a   la presentació pública de Reagrupament a Besalú, amb la presència de Carles Bonaventura i Emili Valdero, membres de la Junta Nacional de Reagrupament, en un acte de petit format però de gran contingut.

 Com en tots els actes de presentació el discurs es va centrar en els nostres dos eixos programàtics: Independència i regeneració política.

 Carles Bonaventura va centrar el seu discurs en l’eix de la regeneració política, sense la qual Reagrupament no concep la independència. Des del primer moment deixa clar que l’autonomisme ha copiat models espanyols que s’han mostrat ineficaços (policia, mitjans audiovisuals..) i que allunyar-nos d’Espanya suposa també allunyar-nos d’una manera “molt espanyola” de fer política: el trapicheo, pelotazo, amiguisme, etc.

 Va apuntar algunes de  les propostes de Reagrupament per fer-la possible: lleis i reglaments que impossibilitin la corrupció i que la castiguin de forma exemplar si arriba a produir-se; limitació de mandats i accés posterior únicament a càrrecs no remunerats; llistes obertes i amb candidats fidels als votants i al territori per on han estat escollits.

És vital un retorn a la política com a servei al bé comú i no com a modus vivendi de personatges mediocres, per això cal establir una limitació de permanència en càrrecs públics remunerats.

 Cal que els polítics siguin  fidels als seus votants i al seu territori i no a la cúpula del partit, per això en el Parlament deixarien llibertat de vot als parlamentaris en tots els temes que no suposin la defensa de la llibertat de Catalunya, per als quals no caldrà. Per això es preveu que puguin consultar, utilitznt la xarxa, què és el que pensen els reagrupats.

 Els catalans hem de ser considerats com a ciutadans  i no com a súbdits; ciutadans de ple dret i no administrats submisos.

 Emili Valdero va exposar la independència de Catalunya com la única possibilitat de tenir eines pròpies per poder donar les respostes adequades als canvis demogràfics, econòmics i socials que el país experimenta.  En un moment de profnda transformació, la independència és una necessita vital i més quan l’autonomisme és mort perquè no ha dóna resultats.

 Després d’anys intentant que la resta del món reconegui els catalans com “una cosa especial”, ha arribat el moment d’evidenciar que totes les reivindicacions nacionals s’assoleixen de cop quan s’esdevé independent. Valdero va aportar dades demolidores sobre les limitacions que el dèficit fiscal sostingut amb Espanya suposa per Catalunya i va comparar el 10% del PIB que suportem anualment coma dèficit, amb el màxim del 4% establert per llei a Alemanya, el 2,5% dels USA i el 2% de Canadà i Austràlia. Sense aquest espoli, Catalunya tindria un nivell de vida semblant al d’Holanda, el quart millor dins de la Unió Europea.

 Tenir Estat propi ens permetria disposar de 21.000 milions d’euros anuals i això voldria dir, per exemple:

-          poder desdoblar l’eix transversal (708 milions)

-          eliminar tots els peatges de Catalunya ( 6.000 milions)

-          garantir el sistema públic de pensions i oferir pensions més dignes.

-          Poder disposar d’eines pròpies contra la crisi i no anar a remolc de l’estrafolària política econòmica del govern espanyol.

 Actualment es donen unes condicions internes i externes immillorables per proclamar la independència: creixement del sobiranisme a Catalunya i processos d’independència a Europa.

 La UE té establert un protocol per al reconeixement dels nous estats que sorgeixin per via democràtica. Es reconeixeran si es compleixen dues premises:

 1. referèndum amb una participació mínima del 50%.

2. resultat del “SI” superior al 55%.

 Seguidament va exposar el full de ruta que Reagrupament té per assolir la independència de Catalunya:

-          proclamació unilateral de la Independència des del Parlament de Catalunya.

-          Conflicte polític i diplomàtic: es viola la legalitat espanyola.

-          Empara de la UE i els USA.

-          Referèndum de ratificació.

 Durant l’acte els dos membres de Reagrupament varen donar suport explícit al “SI” en les consultes sobre la independència de Catalunya del proper 13 de desembre.

No hi ha Comentaris

besalú3 copiar

No hi ha Comentaris

Ja està tot provat. Tingues seny: fes-te independentista.

Fa un parell de dies ha sortit als diaris la filtració d’una votació prèvia del Tribunal Constitucional en la qual l’Estatut que fa 3 anys que es miren i remiren perdria aquells aspectes més diferencials: llengua, Catalunya com a nació i drets històrics.

A més sembla que faran servir l’hàbil estratagema (legal si, però legítima?) de canviar el ponent, la qual cosa els donarà uns mesos més de coll per allargar el procés fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Dues lliçons que caldria aprendre:

  1. El que diu el títol de l’entrada: ja està tot provat; Espanya no vol que marxem ni un mil·límetre de la resta d’autonomies. Ni autonomisme, ni fet diferencial, ni federalisme, ni res. Aleshores…què esperem a agafar-nos la independència?
  2. Saben l’efecte que aquesta sentència tindrà a Catalunya i no volen que això afecti a les possibilitats electorals de les opcions unionistes. Una retallada de l’Estatut portaria a milers de catalans a recuperar el seny i a declarar-se independentistes.

Aquesta sentència podria ser, si la sabem aprofitar, l’esquerda que faci trontollar el mur que empresona la consciència de molts catalans. L’oportunitat que Espanya ens donarà per fer arribar el missatge de Reagrupament més enllà dels independentistes convençuts.

,

No hi ha Comentaris

NzI4eDkw_147325_6464_11-300x37

No hi ha Comentaris

Dies convulsos.

 En aquests dies convulsos, els mitjans de comunicació van plens dels tripijocs i corrupcions de més o menys intensitat que s’han destapat. Aquest cop, són els dos grans partits tradicionals que n’estan sortint esquitxats donant ales a aquells que s’exclamen dient “tots els polítics són iguals”. Això no és cert i caldria dir que “tots els corruptes són iguals quan tenen la oportunitat de fotre ma al calaix”.

Respectant la presumpció d’innocència dels imputats,per primer cop s’està posant damunt la taula uns fets que semblaria que estan estesos arreu del territori. Fets que són reconeguts més o menys com a certs i habituals pels partits polítics. Fets que un cop més, porten a la gens banal diferència entre allò que és legal i el que és ètic.

Ara que tothom en va ple, tots parlen de regeneració política i que s’ha exhaurit el cicle de vida del sistema polític actual. Però això és dir ben poca cosa. Són aquests mateixos partits els que ho canviaran? Algú s’imagina fent com les corts (les minúscules són intencionades) franquistes votant a favor de lleis que liquiden el seu sistema de finançament, les seves prebendes? Fins avui no s’han entès per fer una llei electoral; no han complert els acords de despesa en campanyes electorals… Algú pensa que els mediocres parlamentaris actuals (vegeu sinó el llibre de Xavier Roig, “La dictadura de la incompetència”; editorial La campana) serien capaços de votar afirmativament  a una limitació de temps per ocupar seient al Parlament?

Quan a Reagrupament parlem de Regeneració política i posem com a exemple de situacions a corregir i evitar el que avui està passant, no ho fem perquè siguem millors, ni més purs, ni perquè donem una garantia més elevada d’honestedat que la resta. O almenys, no ho diem només per això.

Hi ha una gran diferència entre el que diu Reagrupament i el que diuen els partits polítics que  fins ara encara no estan esquitxats (algun dels quals sembla patir amnèsia sobre els informes). Aquests darrers assenyalen amb el dit als implicats; en canvi,  Reagrupament fa propostes i dóna exemple: amb la limitació temporal d’ocupació de càrrecs, proposant la necessitat de mecanismes de control independents que dificulti aquestes pràctiques, demanant transparència en les contractacions i en l’aplicació dels pressupostos.

Els nostres parlamentaris, els que proclamaran la independència des del Parlament, hi aniran sabent dues coses: que no s’hi faran rics i que no s’hi eternitzaran.

Això no és populisme, és voluntat real de regeneració política i radicalitat democràtica.

Mai com avui s’entén amb tanta claredat el missatge de Reagrupament: Patriotisme i Dignitat.

, ,

No hi ha Comentaris