Reagrupament
Catalunya Nord

Una constatació: els partits i llurs llistes candidates a les eleccions regionals franceses (i aquí) no estan entusiastes per a comprometre’s públicament i per escrit respecte a la catalanitat!
De moment només una resposta per escrit… això si hem de reconèixer que és de qualitat (com a mínim per contestar detalladament a cada i totes les preguntes):

La llista Europe Ecologie amb, sobretot Pere Manzanarès com a màxim representant de la catalanitat (en posició dos a Catalunya Nord) i ERC present a la mateixa llista, ens ha respost:
Europa Ecologia pren el compromis si participa a l’executiu regional i a pressionar-lo si no hi participa a prendre les mesures següents:

1 L’acceptació per la regió un logo departamental per Catalunya Nord (66), com s’ha fet a altres regions i departaments, incloent una bandera catalana i les lletres CAT?
1. Restablir imediatament les banderes catalanes i occitanes a fora i a l’interior de la seu del Consell Regional (varen ser tretes pel president sortint G. Frêche), posar els colors de les dues banderes en la comunicacio institucional (impresos, circulars, butlletins de comunicacio i web).

2 Aprovar i aplicar una carta detallada i concreta a favor de la llengua catalana (incloent la seu protecció, promoció i us public, sobretot en llocs públics o depenent de les administracions respectives) semblant a la iniciativa presa 3 anys enrere pel Consell General nord-català (dep. 66)?
2. Aplicacio del compromis^per accelerar el reconeixement del català mitjançant ajuts incrementats en els dominis de competència de la Regio tal com ho explicita el programa especific pel català publicat i que es pot visualitzar i telecarregar al siti www.languedocroussillon-ecologie.fr

3 Ajudar el Consell General nord-català a concretar aquesta carta seua votada al desembre 2007?
3.Concertacio amb totes les institucions competents al territori per mutualitzar ajuts i un plà d’accio global a favor de la llengua i la cultura catalana (municipis, consell general, generalitat) i també amb l’estat francès a qui es proposarà de contractualitzar un Plà Estat-Regio com ho va fer en el passat la regio Aquitània per mor de disposar de pressupostos afectats molt més importants.

4 Concretar un tramit a prop de l’IGN (institut géographique national, francès) i seguireu les seues recomanacions ja existents, tornant -als mapes i sobre el terreny- a una grafia respectuosa de les denominacions de pobles, llocs, parts del territori… en la llengua catalana; promocionant i aplicant com a mínim amb una retolació bilingüe (com a altres regions i departaments de l’estat francès)?
4. La retolacio bilingue serà demanada en tots els sitis i anuncis de la Regio i per descomptat en la topografia i toponimia aixi com en els anuncis a les estacions en el marc de la xarxa dels TER (transport regional depenent de la Regio).

5 Acceptar i promoure les regions transfrontereres existint (euroregió) o en projecte (Espai Català Transfronterrer) per que es concretin i siguin eines eficaç al servei dels ciutadans i de les seues iniciatives transfronterreres?
5. L’euroregio i l’accio transfronterera tindràn un nou impuls per generar infraestructures compartides i llocs de treball on la llengua catalana serà present. La Casa del Llenguadoc i Rossello a Barcelona (tancada per l’àntic president) serà reoberta i les seves missions ampliades per estimular les relacions entre Catalunya, Catalunya Nord i Occitània en tots els àmbits.
Es demanarà als organismes de formacio publics, privats i associatius amb l’ajut financer de la Regio d’engegar un Plà de formacio al “català util” de cara als professionals del turisme i dels serveis per mor de respondre al flux comercial, estudiantil, laboral i turistic generat per l’increment de les accions transfronteres al si de l’Euroregio.

6 Acceptar i concretar, com ho han fet a Alsàcia, unes franquícies econòmiques i taxes públiques adaptades a la realitat transfronterera que fa patir tan comerços nord-catalans?
6. En el domini privat del comerç la Regio no té competència directe pero si que pot engegar mitjançant acords amb entitats associatives la promocio de l’us del català.

7 Donar clar, contundent i concret suport, fins i tot financer, a poder tornar rebre les 5 cadenes televisives sud-catalanes en català que rebem en analògic però que poden desaparèixer del dia al l’endemà passant en TDT-TNT, llavors que aquesta noves freqüències permeten no tan sols millor qualitat i més recepcions?
7. Europe Ecologie ja ha pres posicio publica respecte a la comunicacio audiovisual. Suport a les ràdios associatives en català i occità, pressio al canal public de ràdio i televisio francès per ampliar de manera substancial les emissions en llengua catalana. En el cas de les cadenes catalanes es prendrà contacte amb el CSA, el govern francès i els governs català i espanyol per resoldre definitivament la recepcio a Catalunya Nord. En cas de no arribar a cap acord, la Regio es farà càrrec a través d’un operador privat de la difusio dels canals catalans a Catalunya Nord. La Regio ajudarà la creacio d’una webtv occitana amb emissions en català i d’un canal TV occità en partenariat amb les altres regions occitanes (MigdiaPirineu, Aquitània i PACA intentant incloure la Vall d’Aran).

8 Afavorir l’ús de la llengua catalana tan a nivell local, departamental i regional com europeu donant suport a que aquesta (11ena en nombre d’europeus), al seu reconeixement a europa i que sigui llengua oficial de ple dret?
8. L’us public del català serà promogut a Catalunya Nord i es demanarà als diputats europeus d’Europe Ecologie de defensar la presència del català al Parlament Europeu demanant de reconsiderar la decisio de separar-se de l’unic traductor oficial al català al Parlament.
Enfi es mantindràn trobades i relacions de treball en un grup interregional Europe Ecologie de les 5 regions del sud per mutualitzar les accions a favor de l’occità i de les quals es beneficiarà també el català.

Per Europe Ecologie,
Pere MANZANARES
Candidat per Catalunya Nord

Si seu elegit (sigui amb majoria, sigui amb coalició o sigui fent part de la minoria departamental, regional) tindreu les iniciatives (o donareu suport a les iniciatives) següents?:
(Les respostes, o l’absència de resposta vostra, seran publicades a la nostra pàgina web i n’informarem els diaris, setmanals… informatius televisius, de premsa escrita o digital dels Països Catalans)

Prendreu la iniciativa o donareu suport a la iniciativa a:
1 L’acceptació per la regió un logo departamental per Catalunya Nord (66), com s’ha fet a altres regions i departaments, incloent una bandera catalana i les lletres CAT?

2 Aprovar i aplicar una carta detallada i concreta a favor de la llengua catalana (incloent la seu protecció, promoció i us public, sobretot en llocs públics o depenent de les administracions respectives) semblant a la iniciativa presa 3 anys enrere pel Consell General nord-català (dep. 66)?

3 Ajudar el Consell General nord-català a concretar aquesta carta seua votada al desembre 2007?

4 Concretar un tramit a prop de l’IGN (institut géographique national, francès) i seguireu les seues recomanacions ja existents, tornant -als mapes i sobre el terreny- a una grafia respectuosa de les denominacions de pobles, llocs, parts del territori… en la llengua catalana; promocionant i aplicant com a mínim amb una retolació bilingüe (com a altres regions i departaments de l’estat francès)?

5 Acceptar i promoure les regions transfrontereres existint (euroregió) o en projecte (Espai Català Transfronterrer) per que es concretin i siguin eines eficaç al servei dels ciutadans i de les seues iniciatives transfronterreres?

6 Acceptar i concretar, com ho han fet a Alsàcia, unes franquícies econòmiques i taxes públiques adaptades a la realitat transfronterera que fa patir tan comerços nord-catalans?

7 Donar clar, contundent i concret suport, fins i tot financer, a poder tornar rebre les 5 cadenes televisives sud-catalanes en català que rebem en analògic però que poden desaparèixer del dia al l’endemà passant en TDT-TNT, llavors que aquesta noves freqüències permeten no tan sols millor qualitat i més recepcions?

8 Afavorir l’ús de la llengua catalana tan a nivell local, departamental i regional com europeu donant suport a que aquesta (11ena en nombre d’europeus), al seu reconeixement a europa i que sigui llengua oficial de ple dret?

Respostes a: catalunyanord@reagrupament.cat
www.reagrupament.cat/catalunyanord

Josep Maria Solé i Sabaté
Catedràtic d’història contemporània a la UAB

Si estireu la manta de la llengua francesa i de l’administració oficial que tapa i no permet tenir una visió profunda del Nord de Catalunya, la mal anomenada Catalunya Nord, destapareu i trobareu un país amb una catalanitat rica, ingent, plena de tradicions i folklore molt semblant, bessó en les facetes més seculars al de la resta de Catalunya. És la mateixa Catalunya mil·lenària que la del sud dels Pirineus. La del nord, format pel comtat de Rosselló amb el Conflent, Vallespir, Capcir i la meitat del comtat de Cerdanya, fou cedida per Felip IV a finals del 1659 a França sense consultar les corts catalanes ni els organismes catalans de govern i ni tan sols notificar-los-ho.

Francesos i espanyols van ignorar de forma ignominiosa la unitat nacional, cultural i lingüística de les terres així escindides. Un país català que va haver d’incorporar per força, i també per una lluent atracció, la immensa França imperial, la d’una cultura extraordinària que va ser usada com a arma genocida damunt una llenca de terra esquarterada. La matriu és a banda i banda de la serralada. Breument: a la part nord, Sant Miquel de Cuixà, i a la del sud, Ripoll. Poc ajut podien rebre els catalans del nord dels catalans del sud: aquests sofrien un procés similar de genocidi cultural a mans del regne, també imperial, d’Espanya. I encara faltava el pitjor sota els Borbons a partir del 1714. El franquisme. I fins al present. Les lleis contràries, de tota manera, són prou explícites a banda i banda.

En tots aquests centenars d’anys d’adscripció gal·la molts dels fets socials, administratius, comunicacionals, econòmics, culturals, esportius i fins i tot de l’imaginari col·lectiu han estat mirant cap al nord, cap a la França estatal. És un fet ben lògic. Però també ho és que en pocs llocs trobaríem tanta identitat específica ancorada en la nit dels temps com al Nord de Catalunya. Un tret que ho diu tot de la fortalesa i personalitat col·lectiva d’aquesta gent germana nostra que, abans per força i ara per general lleugeresa, tenim massa oblidats.

I en això ens equivoquem de dalt a baix. La terra catalana del nord del Pirineus és un cap de pont bàsic per a la nostra presència plena a Europa. Per geografia, economia, recursos, aigua, cultura, universitat i per la potencialitat industrial i turística que té, cal estrènyer tots els llaços existents d’allò més i crear-ne de nous. Com? La Generalitat pot actuar més per prestigi que realment, tenim un autogovern de poc poder, però això no sempre serà així, algun dia el poble català del sud farà que els nostres polítics deixin de ser uns simples majordoms d’uns amos altius de rapacitat insaciable. Des del present els catalans del sud hem de ser solidaris amb el Nord de Catalunya, per incrementar la nostra vivència amb ells. En tot i per tot.
Cal anar a passejar i perdre’s per Perpinyà, amarar-se de l’inigualable Palau dels Reis de Mallorca i d’unes visions des d’allà on en un dia clar es pot veure com el blau del Mediterrani agafa iridescències cristal·lines de la neu dels Pirineus. Unes muntanyes que compartim, el bressol de la nostra nació. Abans del segle XX era clar per a tothom. L’actuació dels Estats espanyol i francès, les guerres mundials i el franquisme van convertir en separació mental, amb fronteres tancades i controls constants, el que només era, i és, una ratlla administrativa. Si hom hi va per viles i pobles veurà que són com els del sud. Això sí, més nets i ben endreçats. A la Costa Vermella hom comprèn per què ha generat tanta passió, poesia, literatura i art, i, també, tanta història dramàtica amb el record inesborrable dels camps de concentració de postguerra. La gent, no l’administració, en general donà un cop de mà, un tros de pa, feina, caliu, ajut als centenars de milers d’exiliats que esperaven trobar lluny de l’Espanya franquista violenta i criminal un Estat francès que seria terra d’acollida i llibertat.

Hi ha qui diu que això és història, “pas d’Histoire”, i tenen tota la raó del món. A l’Europa del segle XXI cap persona culta, amant de la pau, pot defensar que les fronteres actuals siguin definides per guerres del segle XVII. Els TGV, el comerç, les universitats, la llibertat, l’Europa unida i lliure ens tornen a apropar. En l’obra de Pere Verdaguer, de Joan-Lluís Lluís i altres s’explica clarament. En el darrer llibre de Joan-Daniel Bezsonoff, Un país de butxaca, hi ha unes frases que són el resum de la nació cultural dels països de llengua i cultura compartida: “Em migparteixen, dues llengües, dues històries, dues propagandes, dues memòries”.

Josep Maria Solé i Sabaté
(L’avui del 20-2-2010)

Esquerra amb la soga al coll: La Llei de consultes del Parlament que servirà per ser menys sobirans
Manel Bargalló (Associat a Reagrupament)

Acabo de llegir la noticia a Vilaweb que el Parlament està a punt d’aprovar la Llei de consultes només amb el suport del tripartit. La llei, tal com s’està debatent,haurà de demanar sempre permís al govern espanyol per a poder convocar qualsevol referèndum.

Però al final, el Tripartit, i amb Esquerra com a principal valedor, ha desestimat la proposta de CiU i han deixat tal com estava el text: La Generalitat sempre haurà de demanar permís al govern espanyol per poder convocar un referèndum.

Gràcies a un partit ‘independentista’, ara el Parlament ha fet una llei que farà que sigui menys sobirà. Per a consultar qualsevol cosa als ciutadans de Catalunya, haurà de demanar sempre permís a Madrid.

Al final CiU no hi donarà suport, perquè volia utilitzar un truc, proposat fa temps per l’Alfons López Tena, per saltar-se aquest requeriment. Les esmenes a la llei de CiU comportava incloure la figura de la consulta ciutadana, aferrant-se al pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol sobre el cas del pla Ibarretxe, que establia que un referèndum cal que l’autoritzi l’estat quan utilitzi el cens i l’administració electoral. Així, la federació proposava un registre de consultes gestionat per l’IDESCAT, una fórmula alternativa per tal que Catalunya pogués organitzar consultes sense haver de demanar permís a l’estat.

Encara algú dubta que els dirigents d’Esquerra s’estan suïcidant?
El truc de CiU, a part de l’oportunisme polític, tampoc no serviria pera gaire. Amb la proposta de CiU, tindríem més o menys el mateix que ara tenim amb les consultes populars per l’autodeterminació, que s’han fet a Arenys de Munt, el 13D i les que es faran el 28F i 25A: unes consultes no vinculants.

D’un partit com CiU que no ha fet bandera mai, ans el contrari, de voler la independència de Catalunya, es pot esperar que no faci gaire al respecte. Però que la direcció d’Esquerra tingui la santa barra d’haver defensat que la llei servirà per aconseguir la independència demostra com estan de malament. Cada dia que passa la direcció d’Esquerra està atrapada en les seves contradiccions del que fou el seu ADN independentista i el que està exercint al govern com a partit coaligat amb els col·laboracionistes espanyols del PSC-PSOE.

La direcció d’Esquerra ha trepitjat tantes línies vermelles que semblaria que era impossible que ho fes un altre cop. Doncs ara n’acaben de trepitjar una altra. Algú tenia dubtes que aquesta llei no serviria per a res o, pitjor, servirà perquè el Parlament es lligui de mans per no poder avançar cap a la independència?

S’ha de ser innocent per creure els sopars de duro que volia vendre la direcció d’Esquerra. Des del primer dia estava clar que aquesta llei no serviria per poder fer cap referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. El més greu era que primer en Puigcercós quan estava a la conselleria i després l’Ausàs varen fer bandera d’aquesta llei per justificar que Esquerra es mantingués al govern, empassant-se tots els gripaus espanyolistes que el PSC-PSOE els feia menjar: Invasions de competències de la Generalitat amb la llei de dependència, espanyolització de TV3 i CatRadio, tercera hora de castellà emmascarada amb l’autonomia de cada centre educatiu, TV3 tancada al País Valencià i restriccions per a les Illes i a la Catalunya Nord, acord de finançament que legitima l’espoli fiscal…etc.

Us en recordeu, companys defensors de l’estratègia d’Esquerra, quan dèieu que calia mantenir-se al govern malgrat totes aquestes línies vermelles trepitjades només per donar temps a aquesta llei de consultes? Ara què dieu? Ha valgut la pena tot plegat?

Però el més greu de tot, és també la direcció d’Esquerra ha utilitzat la llei de consultes per justificar per dos cops el seu vot en contra de la ILP per demanar que es convoqui un referèndum vinculant. Deien que era irresponsable presentar-la, perquè calia esperar que fos aprovada la llei de consultes al Parlament que ells impulsaven. Asseguraven en veu baixa, que aquesta llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació des del Parlament. Titllaven als que havien presentat la ILP com uns irresponsables.

Si amb això no n’hi havia prou, el mateix Puigcercós el 13D deia, davant de les càmeres de TV3, que proposaria al Parlament la convocatòria d’un referèndum vinculant.

Però quan l’Ernest Benach va tornar a votar unes setmanes després, junt amb el PP, PSC, CiU i Iniciativa-Esquerra Unida, en contra la ILP que demanava que és convoqués un referèndum vinculant, adduint que anava encontra a les competències del Parlament, Esquerra ja estava reconeixent que el Parlament no podria mai aprovar una llei de consultes que permetés fer referèndums.

Si encara hi havia algú tenia l’esperança que al final Esquerra es trauria un conill del barret i la llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació, llegiu aquesta notícia a l’Avui.cat: El PSC afirma que la llei de consultes no permetrà fer cap referèndum independentista

Es pot tenir tanta barra,es pot mentir tan descaradament i no haver-ne de patir conseqüències?

Jo penso que és impossible que els votants d’Esquerra, sobretot els que no tenen el cul llogat, continuïn votant-los. La direcció d’Esquerra, amb aquesta llei, s’ha acabat de lligar la soga al coll i com més avancem, ells mateixos se l’aniran estrenyent.

Objecte: Pas de la televisió catalana de l’analògic al digital / numèric
Destinatari: Honorable conseller català de mitjans de comunicació
Data: 20100120dc003

Honorable Conseller català de mitjans de comunicació i informació, o secretari Mundó (per fer seguir)

Per la premsa hem aprés el compromís del govern català de no tallar les emissores de la televisió pública catalana per motiu del pas de la codificació analògica a la numèrica.

Com a representant de militants, des d’anys molt abans ja de la nostra creació com a associació, per la catalanitat en tots els seus aspectes (llengua, cultura, política, etc…) pensem útil comunicar-li el nostre sentiment i anàlisi concret en aquest assumpte, a fora de tot partidisme i cercant una solució bona pel conjunt dels ciutadans interessats per, o actors de, la catalanitat aquí.

Li volem demanar, després d’escoltar l’opinió dels nostres adherits i simpatitzants, de fer el pas el més aviat sigui possible (per moltes raons des de les més tècniques a les més polítiques) i amb el màxim de sintonitzacions possibles. Pocs mesos enrere va haver-hi un primer intent molt satisfactori i que permetia rebre (de memòria) 5 cadenes públiques catalanes.

Li demanem, com a associacions, pels nostres associats però i sobretot per interès superior i comú, també perquè cal aprofitar l’oportunitat, com van fer uns tècnics i polítics (discretament però concretament) 20 anys enrere.
Van permetre, per iniciativa seues però per interès comú, la recepció de les sintonitzacions llavors existents… i MAI (o afirmem) s’hauria concretat si s’havia fet d’altra manera. No volem entrar en detalls crec que es pot entendre.
És més; pensem que, tot i lleugers avenços constitucionals francesos (que reconeixen des de mesos les llengües ‘regionals’ com a ‘patrimoni de l’estat’), i també perquè ho constatem, que això
1 no es tradueix per cap avanç concret
2 no es concretarà mai oficialment (encare que sempre s’ha d’intentar) sense que es faci aquest primer pas per iniciativa vostra i demana i interès col·lectiu.

La major part de nosaltres sem present aquí des de desenes d’anys, i molts de nosaltres actuem, també des de desenes d’anys o des d’anys, per la catalanitat. Per això creiem sincerament conèixer bé la situació i us demanem de prendre la iniciativa necessària, i això el més aviat millor!

Si us plau Honorable senyor conseller; feu tot el possible per que rebem, els i les nord-catalan(es)s, un màxim de sintonitzacions i el més aviat millor; i demaneu als vostres tècnics fer-ho possible sense esperar.

Esperant ser entès i útils;
Cordialment,

Teo Vidal i Sol,
Coordinador territorial
de la Vegueria Catalunya Nord

Ahir, dimecres 20, hem fet la 5 ena reunió mensual de la Vegueria CN (RCat C N).
Aquí us en proposem un resum simplificat (que qualifiquem de ‘tot públic’); els associats reagrupats poden evidentment preguntar per més precisions; dels temes abordats i principals decisions:

1 Ressenya detallada de la reunió de la Junta nacional de l’associació (dissabte passat) i de l’organització del partit adjunt (eina només tècnica al servei de l’associació)

2 Darrers retocs al text de la petició que enviarem a tots els elegits, i a les associacions nord-catalanes directament concernides, sobre la nostra total (i doblament fomentada) oposició a les ‘corridas’, als Països catalans i a Catalunya Nord

3 Lectura de la resposta del diputat nord-català Daniel Mach a la nostra demanda (adreçada a tots els elegits) d’intervenció respecte al Català a Europa i a les declaracions passades d’una diputada europea nord-catalana respecte a aquest tema i al president Sarkozy.

4 Decisió respecte a l’ús exclusiu del Català per totes les nostres comunicacions escrites enviada a dins dels Països catalans. (altra cop per unanimitat sense necessitat de discussió – 1 minut -)

5 Fem pública, ara i aquí, la nostra decisió respecte a les eleccions regionals franceses (més que altra cosa) del 14 i 21 de març vinent:
Considerada la situació la nostra associació (RCat CN) no donarà suport ni acceptarem participar a cap llista i serem present per un qüestionari enviat a cada llista i centrat en la catalanitat.
Les respostes seran publicades com a mínim 1 setmana abans de la primera volta, aquí mateix; assenyalant també les absència de resposta.
Propostes de preguntes, breus i clares, fins i tot externs, benvingudes.

6 Continuem mantenir una participació voluntària a les despeses de la Vegueria (sobretot desplaçament i poques compres) que cumulant passen dels 200 euros en 5 mesos.

7 Previsió de la nostra pròxima ‘acció’ respecte al català a Catalunya Nord

El pròxim consell de Vegueria (o Junta de Vegueria) serà el febrer.

Fins aviat.

El coordinador de Vegueria Catalunya Nord
de Reagrupament (RCat C N)

De’n Toni Strubell i Trueta (Escriptor):

Feia tants anys que no recordo l’adhesió més o menys entusiasta d’intel.lectuals i pensadors del nostre país a cap opció política. M’hi hauria d’escarrassar molt per posar-hi el dit a sobre. Ara Cardús, Boix, Resina, Alexandre són persones molt vàlides que concorden, més o menys, amb el que diu Reagrupament.

S’ha creat, doncs, una opció política no tant pels interessos creats dels seus líders (ERC), tampoc en obediència al culte al líder (Laporta), sinó en obediència a allò que demana la societat liderada pels seus pensadors. Crec que és el bon camí. Heus aquí els 3200 adherits a Reagrupament. S’ha creat una opció no per ser una escisió de ningú sinó perquè hi ha una demanda pública que vol aquesta política. Ara, crec que la candidatura de 2010 ha de ser una sola.
Els qui tenim més edat recordem les carnisseries BEAN-NE o MDT-Catalunya Lliure etc. Això s’ha de superar. Només així podem començar a concretar la ruptura que demana Salvador Cardús a l’AVUI d’avui.

————
Comentari nord-català:

“Ara, crec que la candidatura de 2010 ha de ser una sola. Els qui tenim més edat recordem les carnisseries BEAN-NE o MDT-Catalunya Lliure etc. Això s’ha de superar”

Llàstima no podem ser optimistes; hi creiem però altres no, fan imitacions… per què?
Crec que perquè volen primer de tot un lloc assegurat a les llistes de candidats, i destacat sobretot només faltaria…
i Nosaltres hem decidit que no volem fer o afavorir la política de sempre, de cara a cara, negociacions privades… etc… ‘Vinc amb tu si m’assegures un bon lloc” sinó regeneració política. I no pensem sobretot en les cares sinó en la manera de fer.

Tant ho pensem que l’hem escrit i votat (pocs mesos enrere, a l’octubre, al nostre congrés fundacional, ponència política 4.2 a):

Els candidats que seran recolzats per nosaltres: ‘partit polític o coalició de partits polítics hauran de complir…. de ser escollits en cada circumscripció en un procés de primàries amb llistes obertes…’
Aquí és el SEU problema de no voler sumar (més enllà del vocabulari, títol o argumentació, concretament i precís), nostre no!
Perquè no volem ser independents o candidats per fer-ho igual, només canviant d’àmbit i de cares! I TU (lector i Toni) també o ‘dividir i ser dividits’ per… l’alegria i èxit dels …. altres?

El Tribunal Constitucional, que porta més de 3 anys donant-hi voltes, sembla que ja està enllestint alguns aspectes clau de la sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb la qual retallarà encara més un text que ja té poc a veure amb el que va sortir del Parlament de Catalunya.

En el que ja estan d’acord els membres d’aquest organisme és a negar el caràcter de nació a Catalunya, encara que a l’Estatut això tan sols s’esmenta d’una forma recargolada al Preàmbul, que no té efectes jurídics.

“L’única nació és l’espanyola. Catalunya no ho és ni pot tenir símbols nacionals, llevat que es vinculin a la nacionalitat catalana i no pas al terme nació”, segons que publica aquest diumenge el diari El País .
Els símbols de Catalunya no són els d’una nació
Segons les informacions de El País, resulta clar que es rebaixaran els aspectes que puguin remetre al caràcter nacional de Catalunya (símbols nacionals, llengua catalana, etc.) i es deixarà sense cap eficàcia el Consell de Justícia de Catalunya, per tal de preservar el caràcter únic i central del poder judicial. En aquesta línia, encara que s’intentaria mantenir la literalitat que els “símbols nacionals” de Catalunya de l’article 8.1 de l’Estatut són la bandera, la festa i l’himne, es deixaria clar que no es tracta de símbols d’una “nació”, sinó en tot cas d’una “nacionalitat” tal com -després de la retallada acordada entre Artur Mas i Rodríguez Zapatero- es defineix Catalunya en l’article 1 de l’Estatut.

Segons El País, aquestes són les premisses que inspiren les últimes deliberacions entre magistrats progressistes i conservadors del Tribunal Constitucional, que busquen conformar una majoria suficient per desencallar la sentència més esperada dels últims temps, de la qual depèn l’Estatut de Catalunya. Traspassada la barrera psicològica del 31 de desembre sense la sentència, els magistrats intenten tancar un acord si és possible aquest mateix mes de gener. La propera convocatòria del ple, segons el calendari preestablert de “setmanes jurisdiccionals” és l’11 de gener, però abans se celebraran reunions de despatx per aproximar i potser tancar acords…

Reagrupament.cat estudia la possibilitat de donar participació no tan sols als seus associats sinó també als simpatitzants en les eleccions primàries que han de servir per designar els seus candidats en les quatre circumscripcions catalanes per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La formació intensificarà la seva activitat pública després de les festes amb l’objectiu de ser determinant en la cambra catalana.

La portaveu de la plataforma independentista, Rut Carandell, ha explicat que la fórmula que estan estudiant es “a l’americana”, seguint el model per a la designació de candidats a les eleccions presidencials dels Estats Units. Segons Carandell, la designació de candidats tindrà lloc en una assemblea nacional que se celebrarà a la primavera i que també aprovarà el programa electoral de la formació.

La portaveu de la formació que lidera l’exconseller i exdirigent d’ERC Joan Carretero destaca que en aquests moments el programa està sent elaborat per un equip de 680 persones, repartides en nou grups de treball, d’acord amb les línies dibuixades en l’assemblea fundacional de l’associació: la declaració unilateral d’independència i la regeneració democràtica.

Carandell s’ha mostrat favorable a la presència de l’alcalde d’Arenys de Munt i impulsor de les consultes sobiranistes, Carles Móra, al capdavant de les llistes de la formació per Barcelona, atès que Carretero optarà a la llista de Girona. Respecte a la possible participació del president del FC Barcelona, Joan Laporta, Carandell s’ha limitat a matisar que es tracta d’un procés obert.

Reagrupament iniciarà la precampanya després de les festes d’any nou amb presentacions “grans” en el territori i també a través d’internet. Abans del 30 de gener, Reagrupament també tindrà un responsable a cada comarca, designat per les respectives assemblees territorials.

Rut Carandell insisteix que si la formació que impulsa Reagrupament obté representació parlamentària només pactaran amb aquells que estiguin disposats a tirar endavant els seus dos eixos principals. En aquest sentit, Reagrupament planteja que el Parlament hauria de votar una proposta de declaració unilateral d’independència en votació secreta i amb llibertat de vot i hi ha independentistes “tant a CiU com a ERC i fins i tot al PSC”.

Llegit a l’Avui del 31/12/2009

En aquesta hem passat en revista diversos punts i diverses propostes de socis nord-catalans. Per a uns d’ells els detalls apareixeran aquí mateix d’aquí uns dies. Ara per ara ja podem dir-vos els temes abordats:

1) La valoració molt positiva de les consultes independentistes de l’12 d’aquest mes, 12D. Les principals raons en són:
un 28% de participació, 200.000 votants, malgrat que no fossin consultes vinculant i malgrat l’absència del suport mediàtic clàssic i oficial que beneficien les consultes ‘oficials’ (eleccions i referèndums)
un nombre mai assolit fins ara de voluntaris, gent com tu i jo, sobretot militants individuals i associatius (i uns pocs de partits)
cap incidents i participació d’observadors (elegits) internacionals
molt ressò, fins i tot mediàtic internacional (USA, França, europa … Asia…)

i 95% de Sí!!!!

2) valoració molt positiva també de la presentació de Reagrupament i de la Vegueria Catalunya nord, a Perpinyà (veure un precedent article, aquí mateix, sobre aquest tema. I de la presència a aquesta de 3 membres elegits da la junta nacional, i de molts intercanvis i preguntes del public -fins i tot entre ells mateixos)

3) Ressenya de la reunió de la junta nacional d’inici de mes: evolució molt positiva del nombre de socis, del nombre de presentacions, l’impediment de l’acte ‘Pel Sant Jordi, al Sant Jordi’ (pels responsables del Palau Sant Jordi, depenent de l’ajuntament de Barcelona després tot i havent anunciat la seua disponibilitat per aquesta data, ‘indisponible’ un cop sabent que era Reagrupament qui ho demanava)… no s’acabarà aquí i es programarà un acte de Reagrupament (a un altre lloc, mateixa data, o a altra data al mateix lloc)… i anuncis d’altres accions concretes (i detallades però que s’anunciaran més tard) en els pròxims mesos

4) S’han decidit altres denúncies o accions concretes, proposades pels membres associats nord-catalans i portats per la Vegueria Catalunya-nord en les pròximes setmanes

5) També hem parlat i hem decidit de les nostres posicions (per unanimitat) a propòsit de les pròximes eleccions regionals franceses, i de la proposta, d’uns quants, de demanar a l’estat una ‘Regió Catalunya Nord’

Seguirà… aquí mateix
i ens podeu escriure a l’adreça de correu el. RCat CN