Reagrupament
Sarrià Sant Gervasi

Les reaccions de polítics de totes les forces parlamentàries, alguns de coneguts i d’altres que no tinc el plaer de conèixer, qüestionant, menyspreant i menystenint les meves llibertats, m’han decebut vastament. Em temo que aquestes actituds, encaminades a fer de la política el seu vedat privat de caça, cada cop més allunyades dels interessos dels ciutadans i cada cop més a prop d’interessos de partit, són un dels motius més pels quals la gent valora tan poc un bon grapat dels seus polítics.

A mi, aquestes reaccions fan que m’estigui plantejant, amb més força encara, fer el pas a la política. Sí, fer el pas com el podria fer qualsevol ciutadà de Catalunya. I si em sento capaç, si confirmo que hi ha un espai polític per debatre i promoure les aspiracions legítimes de llibertat del nostre poble, i si constato que hi ha una voluntat, tant a nivell col·lectiu com individual, decidida a votar un partit que promogui un Estat propi per Catalunya, cap d’aquests polítics que han reaccionat amb un nerviosisme impropi i amb molt poca traça, aturarà la meva decisió.

• Joan Laporta

No és immediatament després de la consulta quan l’havia de fer, el debat, sinó immediatament abans. És el que correspon a la més elemental objectivitat informativa. Però no, no es pot demanar objectivitat informativa a una emissora controlada per un partit que és enemic declarat de les consultes. “És per no influir-hi”, diuen. Quina barra!

Dit això, però, el debat esmentat va ser exquisit, en el sentit que no hi va haver emocions a flor de pell ni tampoc desqualificacions personals. Tots els joves que hi van intervenir –esplèndida tria– van defensar les seves idees amb el cap fred i escoltant amb interès els arguments aliens. Com és lògic, els defensors del no van desplegar tots els tòpics sobre el tema: el boicot que Espanya faria a Catalunya –com si Catalunya no pogués fer boicot–, Catalunya hauria de sortir de la Unió Europea –cosa jurídicament impossible–, el Barça es veuria obligat a jugar amb el Nàstic i el Girona –i el Madrid? Què faria el Madrid? Per sort, la futura lliga europea acabarà aviat amb aquesta provinciana cantarella–, patiríem econòmicament –com pot patir aquell que aconsegueix que deixin de robar-li 22.000 milions d’euros anuals?–, Espanya també hauria de votar en un referèndum –si les antigues colònies espanyoles haguessin permès una cosa així encara ara serien colònies–, els estats estan desapareixent –no és veritat, mai no havien nascut tants estats com ara–, els estats ja no tenen raó de ser perquè som a l’època de la globalització –justament la condició d’Estat és l’únic que pot evitar la desaparició de les nacions sense Estat–, ara mateix hi ha altres prioritats –quina prioritat nacional no està subordinada a la independència política i a la gestió dels recursos propis?–, ara no és el moment –quin seria el moment ideal, doncs? L’any 3000, potser?–. Es van dir més coses, però podem aturar-nos aquí.

Victor Alexandre, a Singular Digital

Gràcies als reagrupats del districte que han organitzat i fet possible aquesta colpidora trobada així com, alhora, a aquests veterans patriotes. Qui, amb la seva experiència i saviesa, ens guien amb lucidesa envers el definitiu i reeixit assoliment de la independència.

Heribert Barrera, Moisès Broggi i Oriol Domènech

Plovisqueja al carrer i es va fent fosc, però a la sala de la casa del doctor Moisès Broggi, al barri del Putget de Barcelona, no passa el temps. Amb el doctor Oriol Domènec i Heribert Barrera, Broggi forma un trident incombustible que prepara un nou cop d’efecte: la presentació pública a l’Ateneu Barcelonès d’un manifest polític que sigui una crida a la unitat independentista de cara a les eleccions al Parlament. Tot i que la trobada està organitzada per Reagrupament de Sarrià-Sant Gervasi, no es fa referència a cap partit concret i la reunió destil·la una bona fe que espanta en els dies que corren.

La idea de fons és impulsar una mena de senat de “persones bones i sàvies” que avalin una única candidatura per preparar el terreny per a la separació. “Amb Espanya tenim un matrimoni malavingut, i el millor és el divorci”, diu Broggi. El doctor Domènec creu que la independència no trigarà, però Barrera, més moderat, matisa: “No tan de pressa, potser el 2014″. “És que només quedem nosaltres i els escocesos”, lamenta Broggi.

En una sala atapeïda de records acumulats durant 101 anys, Broggi i els seus companys també avisen que caldrà trobar un líder. Per evitar malentesos, Barrera deixa clar que “ara per ara no hi ha cap líder acceptat per tothom que pugui liderar res, de moment és millor treballar en equip”.

• Avui

Laporta pot ser un potent catalitzador del vot “rebotat”, del vot dels desencantats de la política en general, dels qui volen sotragada.

Em va interessar veure com els dards més virulents contra la web non nata de Laporta venien del món CiU. Van ser només uns pocs piuladors convergents, però s’hi van abraonar amb un entusiasme i amb unes ganes d’escarni que no es veia en twittaires d’altres colors polítics. Metafòric, potser dels nervis en aquest espectre de vot, o com a mínim del més militant, respecte del projecte Laporta. Potser també metafòric de fins a quin punt a can Casa Gran encara manca una cultura de bastir ponts que de tenir-la els podria ajudar molt a deixar enrere el desert de l’oposició. Però sobretot, aquest capítol va ser indicatiu de fins a quin punt el públic potencial laportià es refermarà en la seva encara hipotètica opció a poc que s’albirin pals contra el seu possible líder a l’horitzó. A tall d’exemple, una piulada d’un actiu jove 2.0: “Tots els que des del primer dia rajen de @Laporta2010 ara van desesperats per veure la web. Com més el critiquen, més ganes tinc de votar-lo”. Com diria aquell, no cal dir gaire res més.

• Toni Aira, a Singular Digital

Més de 1.000 independentistes s’han reunit aquest dimecres al vespre, a Sabadell per reivindicar un Estat propi per a Catalunya, en un acte en què diferents personalitats de l’independentisme català han volgut deixar de banda les diferències ideològiques per demanar conjuntament la creació d’un Estat.

Clica-hi a sobre per veure'n més fotos

El líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha lamentat que les institucions catalanes no comptin amb la representació de l’independentisme, per la qual cosa ha apostat per convertir les properes eleccions al Parlament en un plebiscit que reclami la soberania de Catalunya i permeti actuar como un Estat.

“Un dia serem un Estat i necessitarem infraestructures, exèrcit, seleccions i fins i tot un cementeri nuclear”, ha dit Carretero davant de les més de 1.000 persones que han omplert el Teatre La Faràndula.

Els assistents han aclamat amb crits d’”independència” la projecció d’un vídeo del president del Barça, Joan Laporta, que finalment no ha acudit a l’acte, però que ha reclamat una lluita democràtica per la independència, per “dignitat nacional”.

• Avui

• Curtmetratge emès a l’acte.

Clica-hi a sobre per veure'n el vídeo en tres parts

Ambdós van debatre a Sant Quirze del Vallés, el passat 15 de febrer, exposant el seu parer sobre aquestes preguntes:

- Quin futur vols per a Catalunya?
- Podem decidir‐ho sense límits ni ingerències?
- Vols que Catalunya sigui independent?

Entre els nombrosos assistents hi eren dos reagrupats del districte que amb molta atenció van seguir el debat per informar-ne curosament a la resta de reagrupats al districte i arreu de la nació.

• Podeu veure’n el vídeo en tres parts; primera, segona i tercera -gràcies Vicki!-

Avui 1/3, l’endemà de les consultes per l’independència celebrades en 80 municipis catalans, malgrat el silenci i la cautelosa actitud que han observat des del 13D tots els medis de comunicació -qui sap si volguda o imposada- la veu del nostre poble s’ha tornat a fer sentir, per ara sense apujar massa els decibels. L’enemic aprofitant la feblesa del so no ha dubtat en senyalar que els cantants de cor havien desafinat. S’equivoca, però, l’enemic. Ja l’anirem aixecant el to de veu i arribarà el dia que els nostres ben armonitzats cants de llibertat se sentiran tan forts i alts que l’eixodaran. Que recordi l’enemic aquell passatge bíblic de les muralles de Jericó que van caure després que els hebreus les haguren voltades set vegades fent sonar els seus corns. Catalunya, per ara, només n’ha donat tres de voltes: el 13S, 13D i 28F. Encara en queden quatre. I si no n’hi ha prou, en farem més. Totes les que facin falta per alliberar-nos de la nostra trista condició d’esclaus d’aquest altre poble ple de supèrbia que ens humilia, que malda per fer desparèixer la nostra llengua i que nega la nostra identitat mil·lenària. Què amb l’espoli sistemàtic i continuat dels nostre patrimoni guanyat amb esforç i treball, ens ha reduït a un nivell de pobresa que Catalunya mai abans havia conegut.

Crec que tenim, doncs, prou motius per perseverar en el camí que hem començat a caminar. Però caldria que el fessim tots junts. Si algú té la temptació de desviar-se’n per un personalisme mal entès, pot fer fracassar tota l’empresa.

• Rosa, associada a Reagrupament Sarrià-Sant Gervasi-Vallvidrera

Una vegada passada la segona tongada de Consultes sobre la Independència de Catalunya, volem saber quin és el camí que ens queda fins esdevenir un nou estat.

Per tal de respondre aquesta pregunta avui 3 de març a les 20:00h es celebrarà a Sabadell (Vallès Occidental) un acte per difondre els avantatges que disfrutaríem els catalans en un futur Estat Lliure i el camí que ens cal seguir per fer-ho realitat.

El lloc escollit per a la presentació és el Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell -carrer Alfons XIII, 33- amb capacitat per 1100 espectadors.

Acte d’Estat oferirà el full de ruta que cal seguir per arribar a l’obtenció d’aquest objectiu plenament democràtic, la independència de Catalunya. La novetat serà la presentació d’un curtmetratge en que quedaren reflectides les millores de Catalunya en un futur Estat Català.

Hi participaran Joan Carretero i Joan Laporta

Presentarà l’acte el president de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya Joel Joan. Comptarà amb l’aparició de Joan Laporta. Intervindran Alfons López Tena, Oriol Junqueras, Joan Carretero i Josep Guia. El clourà l’actuació de Francesc Ribera.

Les entrades per l’acte es poden adquirir per 5€ a les següents adreces de Sabadell; el mateix dia al Teatre La Faràndula -Alfons XIII, 33-, Òmnium Cultural Sabadell -Illa, 3- així com de 18h a 20h a la guixeta del Teatre Municipal de Sabadell -Sant Pau, 6-.

• Acte d’Estat

La intenció, per tant, per bé que revestida de document històric, és clara: fer que l’espectador sacralitzi la figura del Borbó i, per extensió, la de la monarquia espanyola.

• Víctor Alexandre, a Singular Digital