Reagrupament
BCN-Nord

Des de Reagrupament Independentista Barcelonès Nord ens comprometem a treballar per i amb la Plataforma Badalona Decideix, farem servir el blog per mostrar aquest suport i per informar a tothom.

La Plataforma Badalona Decideix espera arribar al 30% de participació en un futur referèndum a la ciutat sobre la indenpendència de Catalunya. De moment, des d’aquesta entitat van organitzar ahir un acte al Círcol Catòlic per fer una crida entre les entitats de Badalona perquè s’adhreixin a la iniciativa. Hi han assitit una trentena de persones.

TV de Badalona hi va assistir, podeu veure el vídeo aquí.

El passat 11 de novembre es va celebrar a la sala La Badalonense la presentació de Reagrupament Barcelonès Nord.

L’acte, que comptava amb una presència de 250 persones davant d’una estelada gegant cedida per l’Associació Patriòtica Germans Badia, començà amb un vídeo sobre els principis de R.Cat i fou presentat per la filòloga catalana Maria Tresa Casals.

Francesc Lleal, ex-comandant de la marina mercant ens presentà la posició de Reagrupament al Barcelonès Nord i ens donà la seva “paraula de mariner que Reagrupament impedirà la reedició del tripartit”.

Seguidament, Emili Valdero, professor en economia, va exposà el robatori que fa dia sí dia també Espanya a Catalunya i que es podria aconseguir amb la independència de Catalunya econòmicament parlant, ha desgranat de forma argumentada les dades de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i l’engany que constitueix el nou model de finançament que ha acceptat el tripartit.

Joan Carretero, metge de professió i president de Reagrupament, defensant com a mesura decisiva de regeneració democràtica, que els que s’hi dediquen no utilitzin la política per a servir-se’n sinó per a servir la ciutadania. En coherència, no pot ser que la política sigui una manera de millorar la posició econòmica d’una persona. El president de Reagrupament defensava la necessitat d’un Estat català per a qualsevol cosa, des de el dret a tenir una seleccions catalanes o que el català sigui oficial al parlament europeu fins a decidir les nostres pròpies lleis, ja que actualment la Generalitat només serveix per gestionar les lleis decidides a Madrid.

Així doncs tot i que les diferents plataformes sobiranistes serveixen per a fer consciència, només des de la Generalitat s’aconseguirà la independència i l’estat català.

L’acte va concloure amb tots els presents dempeus cantant l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

Volem agrair la presència i suport de tots els presents.

S’han enviat cartes a algunes entitats que creiem que els pot interessar l’acte d’aquest dimecres, seguidament deixem alguns noms  (ho sentim per no posar tots):

Badalona sardanista
Centre parroquial de sant Josep
Associació històrico-cultural ateneu republicà de Catalunya
Associació Cultural Soca-Rel
Associació d’Amics de dalt de la Vila
Amics de la Música de Badalona
Amics del Teatre Zorrilla
Associació de Ràdio Ona Badalona
Club Natació Badalona
Club Nàutic Baetulo
Federació del Comerçdel Centre

Associació Patriòtica Germans Badia
Federació d’Associacions de venedors de Mercats
Federacuió Empresarial de Badalona
Grup de Comerciants Canonge Baranera

Adjuntem la carta per si vols convidar a l’entitat que pertanys.

Benvolgut/da,
Us adrecem aquesta carta com a President/a de la vostra associació. Ens plau convidar-vos a l’acte de presentació a Badalona de Reagrupament, que tindrà  lloc el proper dimecres dia 11 de novembre a la sala de l’entitat La Badalonense, al carrer Sant Anastasi número 14, a les 8 dels vespre, amb la presència de Joan Carretero, Emili Valdero i Francesc Lleal. Presentarà l’acte la coordinadora de Reagrupament del Barcelonès-nord, Teresa Casals. Us preguem que feu difusió de l’acte entre els vostres associats.

Reagrupament és una associació que neix amb la voluntat d’impulsar una opció  política  que es presenti a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb dos objectius clars: aconseguir la regeneració  democràtica de la política catalana i la proclamació unilateral d’independència.

Ens agradaria poder compartir amb vosaltres l’acte del qual us hem informat per poder-vos fer arribar el missatge de Reagrupament directament.

Cordialment,

En El Tot de Badalona del dijous dia 5 es va publicar un anunci sobre l’acte del dimecres 11.

Els militants del Barcelonès nord estem enviant en els propers dies una sèrie de cartes per correu ordinari i correus electrònics a totes aquelles persones que coneixem i creiem que els hi pot interessar el nostre projecte unitari. Adjuntem la carta per si la vols enviar tu també i contribuir així en  la independència de Catalunya des del Barcelnes nord!

També podeu trobar l’acte i confirmar la vostra assistència o convidar els vostres amics pel facebook tot clicant ací.

Benvolgut/da,

Em plau adreçar-te aquesta carta per convidar-te a l’acte de presentació a Badalona de Reagrupament, que tindrà lloc el proper dimecres dia 11 de novembre a la sala de l’entitat La Badalonense, carrer Sant Anastasi, número 14, a les 8 del vespre, amb la presència de Joan Carretero, Emili Valdero i Francesc Lleal. Presentarà l’acte la coordinadora en funcions de Reagrupament del Barcelonès-nord, Teresa Casals.

Estem convençuts que, per redreçar l’actual situació política, aquells que pensem sense ambigüitats que som una nació i tenim dret a un estat propi, necessitem un canvi en profunditat dels plantejaments polítics actuals i també de la manera de fer política. 

Per això formem part de Reagrupament com milers d’altres patriotes i compartim amb ells els dos objectius fonamentals: la proclamació unilateral d’independència i la regeneració democràtica de la política catalana.

 Ens agradaria compartir amb tu l’acte del qual t’hem informat i fer-te arribar el missatge de Reagrupament directament.

Cordialment,

Font: El temps
Autor: Enric Rimbau

-Parleu de dos eixos: treballar per la declaració unilateral de la independència i la regeneració política…
-Per a nosaltres és tant important l’una cosa com l’altra. Això ho diem a cada presentació. Una altra cosa és que no surti als mitjans.

-Doncs comencem per aquest segon.
-Aquest país es va convertint en una república bananera. Per tant, ser independents amb aquestes pràctiques, de fet, no val la pena. Perquè aquest país no se’n sortirà si no té una democràcia de qualitat semblant a la dels països nòrdics, per entendre’ns, i no pas a la dels països llatinoamericans, com passa ara. Per tant, creiem que això és urgent i, a més a més, les informacions que van sortint aquests dies encara ho avalen més. Som en un país en el qual les pràctiques polítiques són força patètiques.

-Fa pocs dies es va fer públic l’afer dels  informes encarregats pel govern. Té sentit que un govern encarregui informes externs?
-És evident que de tant en tant un govern necessita encarregar informes externs, si és que no disposa, en aquell moment, de personal públic que ho pugui fer. Per tant, de vegades hi ha qüestions molt concretes que cal encarregar-les a fora. Però no pot ser aquesta pràctica permanent dels 11.999 euros, que només serveix per a engreixar determinats estómacs,

-Vau ser conseller de Governació, al primer tripartit. Llavors vau detectar aquest comportament que dieu?
- En unes declaracions a La Vanguardia, que es van fer famoses, quan encara era conseller, un dels aspectes de què vaig parlar va ser que aquest comportament em semblava impropi d’un govern -i ho vaig dir quan era conseller. Alguns dels informes que s’havien encarregat en aquells temps ja em semblaven especialment ridículs. Recordo que va sortir un rànquing, precisament a La Vanguardia, en què el meu departament era l’últim, a molta diferència del penúltim, pel que fa a l’encàrrec d’informes.

-Considereu que tot això pot haver influït en la trencadissa política que hi ha ahgut en l’independentisme, durant aquests darrers quatre anys? O ha estat estrictament un fet estratègic?
-Sí, això, també hi ha influït. L’independentisme arriba amb força al Parlament, amb 23 diputats, perquè tenia justament aquests dos eixos, tot i que es formulaven de manera diferent. Però la gent esperava que el món de l’independentisme aportés al govern unes pràctiques diferents de governar. I, per desgràcia, això no ha passat.

-Fins a quin punt, visat la davallada de credibilitat de la política en amplis sectors de la societat, pot quedar com un missatge més dels molts bons missatges que es diuen sempre?
-No, no, si jo entenc perfectament que molts ciutadans no vulguin creure mai més ningú que faci política. Ho entenc perfectament. Ara bé, és evident que per canviar la política cal fer política. Si no, això no s’acabarà mai més. La diferència substancial és que nosaltres no volem la regeneració polítca perquè siguem així de benparits, sinó que proposem fer camí perquè això passi. Crec que és la diferència substancial del missatge d’abans, que era nosaltres som benparits i per tant ho farem. Nosaltres diem que calen unes lleis: una llei electoral, una de transparència, una de limitació de mandats. Tot allò que no sigui regulat per llei no serveix de res.

-Però com es pot dur endavant una llei electoral, tal com defensa la ponència, tenint present que cal una majoria parlamentària de dos terços i que els dos partits majoritaris no han tingut mai una predisposició clara a fer una llei electoral pròpia?
-És que la credibilitat de la política ha arribat tan avall que si no s’ho prenen seriosament, al final hi haurà un problema, gairebé d’insurrecció popular. És una cosa que cal fer, perquè és urgent. Catalunya és l’únic país del món que no ha estat capaç de fer-se una llei electoral. A més, proposarem una llei lectoral en què hi hagi petits districtes, amb llistes obertes, en què els diputats hagin de guanyar el lloc per la seva feina i no per la fidelitat a la cúpula del partit.

-Com s’estructurà Reagrupament per a desenvolupar la seva organització política electoral?
-Això ho hem de decidir encara, quan ens acostem més a les eleccions.

-Quin és l’objectiu, un cop feta l’assemblea nacional, de Reagrupament?
- Créixer, créixer, créixer: aconseguir un creixement en xarxa que sigui exponencial. Perquè nosaltres, atès que no tenim pas gaire accés aks mitjans, ho hem de suplir amb el boca-orella. El segon objectiu és anar configurant l’alternativa electoral, tant del punt de vista de programa com de la gent que, des de les assemblees, puguin ser escollits candidats.

-En quin model d’estructura política us baseu?
-A mi m’agradaria que s’assemblés als partits americans, el demòcrata o el republicà, en el sentit que són estructures molt flonges i on, cada vegada que hi ha eleccions, es mobilitzen tots els associats a fi de buscar la millor manera de confrontar idees i programes per ser una alternativa real per a la societat. Per tant, ens interessa que a les nostres assemblees cada cop hi hagi molt debat i molta participació.

-Ideològicament, malgrat que defenseu que es desdibuixi l’eix dreta-esquerra, en el dia a dia de la política, quin mirall polític pot tenir Reagrupament? Per exemple, ara que el govern espanyol proposa apujar els imposts, què hi diria Reagrupament?
-Fixeu-vos que la pregunta la formuleu en clau espanyola, perquè com que a catalunya no hi ha política, no podem decidir nosaltres si fem polítiques de dretes o d’esquerres. Per tant, reforça la nostra tesi que ser català d’esquerres o de dretes, no és que no existeixi, és que és indiferent, perquè no pots fer res.
Ara bé, d’entrada hem de dir que el senyor Zapatero no n’ha encertada ni una. Ja ho vaig advertir fa temps que aquest senyor era molt demagog. Quan a Alemanya abaixaran l’IVA perquè la gent pugui consumir més, aquí destrossen les classes mitjanes i populars. Els governs d’esquerres espanyols solen fer polítiques de dretes i molt reaccionàries. En època de crisi no es poden malgastar els diners i els impostos.

-Anem a un exemple català. Reagrupament, què hauria dit amb una llei com la d’Educació, per exemple?
-Quan s’acabi de plasmar la candidatura de Reagrupament, quan veurem quina amplada d’espectre agafa, és evident que hi pot haver un diputat nostre que sigui més proper a tesis esquerranoses, i alguns altres no tant. Sigui com sigui no ens espanta el debat dins el grup parlamentari. A la Gran Bretanya hi ha diputats que no voten igual que la resta del partit, perquè es deuen als seus territoris, que de vegades poden tenir interessos contraposats. Per tant, molt debat, amb consultes per internet, com a eina, per saber què creuen els nostres electors, etc.

-Per tant, a Reagrupament, la disciplina de vot no existirà.
-Home, si algú no vota per la independència el fotrem al carrer. O si no aposta per mesures i lleis de la regeneració democràtica, igual. Disciplina, tota. Ara, votar tothom allò que diu aquell que aixeca el dit, no. Si més no, al nostre grup parlamentari no serà així.

-Reagrupament es planteja de presentar-se a unes eleccions espanyoles?
-És una decisió que s’ha de prendre, quan correspongui, entre els associats. Ara, la meva opinió és que si hi anem és per anar a dir que no a tot i repetint cada dia que ens en volem anar. Mai de la vida no proposarem de donar-los suport a res.

-Ni per a unes bones infrastructures?
-Mai de la vida. Res de res. Perquè mentre es fotin el 10% del nostre PIB, no hi ha res a negociar. Mentre no ens ho tornin, res. Si te’n foten 21.000, encara que te’n donin 4.000, per què els has de donar suport? Només els donaríem suport el dia que féssim el repartiment de béns…I si el fessin bé.

-L’altre gran eix polític que defenseu és la proclamació unilateral de la independència. Com es construeix la majoria política que voleu bastir al Parlament?
-D’entrada, tal com van les coses, si no hi ha un grup fort que tingui aquests dos objectius al Parlament, als altres ja els està bé com està. La prova és que no fan cap pas perquè canviï res. Per tant, cal trencar la dinàmica actual de voler gestionar la comunitat i prou.

-Com valoreu la iniciativa de consultes populars a diversos municipis sobre la independència?
-Em sembla molt bé, en el sentit que d’entrada es correlaciona votar amb independència. Això ja és positiu. En segon lloc, això provoca reaccions prou agressives en determinats governs, que ajuda molts catalans a veure que tenim uns veïns complicats. Cada vegada hi ha més gent que veu clar que no pot ser que ens puguin impedir la nostra llibertat.
Ara, si no es fa aquest acte de sobirania al Parlament, no avançarem prou.

-I amb qui creieu que podeu comptar, més enllà de la gent de Reagrupament?
-Home, ara ja comptem amb el PRC, amb Unitat Nacional Catalana, amb els de Catalunya Estat Lliure, etc. I cada vegada esperem comptar amb més gent.

-Quin resultat creieu que seria un èxit per a Reagrupament?
-Veiem clar que seria un primer objectiu aconseguir que aquelles 600.000 persones que han deixat de votar sobiranista es tornessin a il·lusionar amb la política. I que aquells que han continuat votant, però amb el nas tapat, ara trobin una alternativa per poder votar a ple pulmó.

Clica la imatge per arribar-hi!