Catalunya es mereix un altre govern
La nevada ha estat l’ última mostra del gran desgavell del nostre actual govern. El desori fa temps que dura. Prou temps per pensar que el problema no són els problemes sinó els governants. El suposat “govern de la bona gestió” porta tres anys i mig acumulant desastre rere desastre.
A més del descontrol en temes polítics amb la freqüent divisió en temes com la llei de successions, la llei d’ensenyament, o l’acceptació (aquí per part de tots) del ridícul finançament, hi ha un ventall de temes de seguretat i prevenció que clamen el cel.
Primer va ser la crisi d’infraestructures, encara no resolta. Va saltar la llum a gran part de Barcelona, varen caure les catenàries de rodalies,.… Després amb la sequera s’intentà fer un transvasament ( arribant a sublevar els habitats de les Terres de l’Ebre) i finalment varen arribar a portar vaixells d’aigua d’Almeria. Menys mal que al final va ploure. La ventada agafà el govern desprevingut. La protesta per Bolonya acabà amb una batalla campal als carrers de Barcelona entre estudiants i mossos amb el consegüent descrèdit general. A l’incendi de d’Horta de Sant Joan de l’any passat, gestionat amb una estructura raquítica , aparegueren totes les misèries dels nostres cossos de prevenció, els seus comandaments i els seus responsables polítics, amb un resultat desafortunat de cinc morts.
Ara la gestió d’aquesta nevada ha estat esperpèntica. Malgrat que els avisos dels meteoròlegs eren molt seriosos, l’honorable conseller se’n va anar a Mallorca a parlar de l’estatut. El director general de Protecció Civil ,el manresà Josep Ramon Mora, restà atrapat al tren (Manresa-Barcelona) i no pogué arribar a temps. El Secretari d’Interior (Joan Boada) aparegué tres hores després de començar la gran nevada, quan ja hi havia milers de persones atrapades a les carreteres , als trens, al metro o sense llum, per dir-nos que tot estava controlat i en poques hores tornaríem a la normalitat. Per rematar-ho va afegir que “no es poden preveure caigudes d’arbres i de catenàries”. Mentrestant Tv3 oferia en directe el que estava passant via missatges dels espectadors, contradient punt per punt las paraules del nostre govern. Menys mal que el dia següent va fer sol, tot i que la normalitat només es restablirà aquest dimecres.
Aquest episodi ha confirmat una vegada més el que tots hem anat veient aquests anys. Aquest govern és incapaç de governar Catalunya. Fa falta gent seriosa amb un sentit mínim del sentit de la previsió, l’eficàcia i del treball en equip. Gent que pensi en Catalunya com a estat i no com una simple regió de segona que tothom s’atreveix a gestionar de qualsevol manera. I aquest canvi és cada cop més urgent.
Reagrupament Bages
150 anys del naixement de Joan Maragall
Més enllà dels tòpics sobre la seva vida plàcida, Joan Maragall va saber alinear-se amb l’ inconformisme social dels qui van protagonitzar la revolta de la Setmana tràgica, amb el catalanisme inquiet que volia transformar profundament el país, i es va rebelar contra el militarisme ranci de la monarquia espanyola. El poeta que no volia morir per no veure un cel abstracte sinó romandre en la bellesa d’aquest món, el poeta que defensava el veritable valor de la paraula, estic segur que ens contemplaria de cap nou amb certa tendresa quan veuria que Catalunya, malgrat tot, vol tornar a renéixer de la seva decadència.
———
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
¡Au , companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
¡Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!
nostre cor t’és ben Fidel:
volaràs com au galana
per damunt del nostre anhel
per mirar-te sobirana
Alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí ens assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Joan Maragall (1860-1911)
Reagrupament Bages

La Comissió de Garanties ha quedat constituïda

La comissió de garanties de la consulta amb els dos conferenciants. Foto Àlex Gómez Ribera. Manresainfo.cat
Aquest matí del dissabte 6 de març de 2010, la Comissió de Garanties ha quedat constituïda en un acte solemne celebrat al Saló de Plens de l’Ajuntament.
L’acte ha estat seguit per un públic nombrós que omplia totalment el Saló de Plens. El públic ha aplaudit amb entusiasme tant les intervencions dels dos ponents com el moment en que Rosa Pintó, advocada manresana, ha anunciat en nom dels 9 membres que constitueixen l’esmentada Comissió, que acceptaven l’encàrrec i que es comprometien a vetllar pel funcionament democràtic, net i transparent, de tot el procés del referèndum i del posterior escrutini dels resultats.
Abans d’aquest moment solemne, han parlat l’historiador i polític català Sr. Jaume Sobrequés, així com el sociòleg Sr. Salvador Cardús. El primer ha fet un parlament emotiu en què ha insistit que la nació catalana, amb aquest procés de consultes populars sobre la independència, està reneixent. El segon, ha exposat que el moviment de les consultes significa un salt endavant en la maduresa del catalanisme, i ha conclòs que l’independentisme ha de ser decidit, intel·ligent i educat. L’acte ha estat introduït pel Sr. Ignasi Perramon, primer tinent d’alcalde de la ciutat, i pel Sr. Josep Camprubí, portaveu de la plataforma Manresa Decideix, el qual ha fet una interessant introducció històrica sobre fets en els quals Manresa havia estat important per als avenços nacionals del nostre país i, finalment, ha presentat les 9 persones que constitueixen, des d’avui i fins al 25 d’abril, la Comissió de Garanties.
Recordem que la Comissió és formada per:
- Juli Sanclimens (exalcalde de Manresa),
- Xavier Sitjes i Molins (advocat i historiador),
- Josep Tomàs Cabot (escriptor i periodista),
- Rosa Pintó (advocada),
- Lluís Guerrero (metge i historiador),
- Josep M. Mata-Perelló (doctor en geologia),
- Gonçal Mazcuñán (periodista i president executiu de Regió7),
- Meritxell Calduch (mestra i atleta)
- Sor Lucía Caram (religiosa).
Manresadecideix.cat
Un pas important: constitució de la comissió de garanties
Em permeto recomanar-vos un acte que es farà a la Sala de plens de l’ Ajuntament de Manresa aquest dissabte a les 12 del matí. Es tracta de la constitució formal de la Comissió de garanties de la consulta sobre la independència que es farà a Manresa el dia 25 d’abril.
No ha estat fàcil. Hi havia moltes reticències per part de l’alcalde i el grup socialista del consistori en què se celebrés en aquest solemne espai. Ha calgut presentar un important ventall de personalitats, tant pels que fan la comissió com per part del ponents que presentaran l’acte, a fi d’aconseguir la cessió.
Així les nou personalitats que compondran la Comissió de Garanties seran l’ exalcalde Juli Sanclimens, el president del col·legi de metges i activista social, Lluís Guerrero , el conegut geòleg Josep Mata, la advocada Rosa Pintó, l’atleta Meritxell Calduch, la religiosa i activista social sor Lucia Caram, l’advocat i historiador Xavier Sitges, el periodista Josep Tomàs Cabot i el president d’Edicions Intercomarcals (que edita entre altres el diari Regió 7) Gonçal Mazcuñan. Ells tindran l’honor i la responsabilitat de garantir la pulcritud democràtica del procés. Com a membre i secretari de Manresa Decideix m’agradaria donar-los la meva gratitud.
L’acte comptarà amb els parlaments de Jaume Sobrequés i Salvador Cardús.

Salvador Cardús
El primer és autor de la gran obra Història de Catalunya , continuadora de la prestigiosa obra republicana de Rovira i Virgili. Malgrat la seva adscripció socialista ha manifestat clarament el seu desig de veure una Catalunya lliure. Salvador Cardús, sociòleg i assagista que ha publicat llibres sobre l’educació i la formació dels joves, és a hores d’ara un dels principals intel·lectuals del catalanisme sobiranista. La seva veu, sempre ponderada i incisiva, es fa escoltar en aquests moments de certa confusió i esperança.
En definitiva, un acte d’un gran nivell, d’altíssima categoria moral, que obrirà solemnement el treball d’aconseguir amb el màxim civisme i participació la celebració de la consulta a la nostra ciutat.
Cal desitjar sort a la tasca d’aquesta Comissió.
Reagrupament Bages
Èxit rotund de la consulta sobre la independència al Bages
Nova ronda de consultes sobre la independència el 28 de febrer. Aquest cop, han estat 80 poblacions les que han dut a terme el referèndum. Entre elles, 5 de la comarca del Bages.
Participació: 30,54% al Bages i 21,55% a nivell nacional
La participació al Bages ha estat un èxit: el 30,54% de les persones empadronades i majors de 16 anys han anat a votar. Això inclou els electors que figuren al cens electoral oficial i, a més, els joves de 16 a 18 anys i els immigrants empadronats. Més persones amb dret de vot que no pas en les eleccions oficials. Destaca en xifres la participació a Santa Maria d’Oló (el 53,73%) i a Sant Feliu Sasserra (el 44,20%).
La premsa deixa constància que el percentatge de participació a nivell nacional ha baixat lleugerament respecte de l’anterior ronda de referèndums. El 21,55% de participació aconseguit diumenge és 6 punts inferior a l’obtingut a la ronda del 13 de desembre. Però això no vol dir, necessàriament, que el moviment de les consultes afluixi. El resultat respón al fet que la iniciativa popular està arribant a poblacions més grans i amb una composició social més heterogènia. L’important és que el debat s’extén i la veu dels ciutadans es podrà expressar arreu del país. Un èxit rotund per a la democràcia!
Tothom reconeix que cap partit polític ni cap organització social, per si sols, són capaços d’aconseguir la mobilització de tants voluntaris ni el vot de tants ciutadans. No hi ha precedents ni a Catalunya ni a cap altre país d’Europa!
Que un moviment ciutadà, espontani, sense suport oficial i sense massa connivències als mitjans de comunicació majoritaris, arribi a aquests nivells de convocatòria, és una fita històrica. Demostra que els ciutadans de Catalunya volen participar en política. Especialment quan se’ls demana sobre temes d’interès pel futur nacional.
Una anàlisi detallada dels resultats també revela que, en certes poblacions, comença a aparèixer el vot del no (a Cardona, prop del 18%). És un símbol inequívoc que els contraris a la independència també s’acosten. Una mostra més de sentit democràtic i participatiu. Els organitzadors de totes aquestes consultes considerem que, en un referèndum, tothom té les portes obertes i hauria d’expressar-hi de forma lliure. La normalitat democràtica va fent camí.
El moviment continúa: ara, el 25 d’abril
La pròxima fita serà el 25 d’abril. D’aquí a menys de dos mesos se celebrarà la convocatòria més important fins ara en nombre de poblacions que hi participen i en nombre de votants. Hi haurà referèndums a capitals realment grans, com Girona, Lleida, Manresa, Reus, Igualada, Figueres o Granollers. I també, en un centenar llarg de poblacions mitjanes.
El moviment democràtic de consultes ciutadanes no s’atura, sinó que segueix encara amb més empenta. Recordeu que tots hi estem cridats !
28F, un dia feliç
Avui és un dia feliç per la nació. És la tercera jornada en què una part dels catalans podran dir si volen que Catalunya sigui independent o resti sotmesa a Espanya. És un exercici de suprema participació i d’ autèntica higiene democràtica. Amb una pregunta senzilla i clara els nostres ciutadans han d’optar entre una sèrie de valors que s’han anat forjant entorn als concepte de l’Estat Espanyol i el concepte de progrés i modernitat dintre d’ Europa que suposaria una Catalunya lliure.
Avui, tercera onada d’aquest tsunami de la consulta sobre la independència, aquesta va fent-se més i més gran i va condicionant totes les actituds dels actors del nostre país. L’estat ja ha parat de d’oposar-se barroerament i els ajuntaments han hagut de donar facilitats. I els resultats comencen a notar-se. Molts consideren més factible ara la independència que fa tan sols un any. A Espanya, tal com ha aparegut en estudis ben documentats, també molts comencen a considerar que si guanyés el sí en un referèndum vinculant s’hauria d’acceptar. Ja ho veurem.
Encara resta, però, molt camí per recórrer, nosaltres, a gran part del Bages, tenim el repte principal el dia 25 A, i la feina tot just comença. Però, mentrestant, avui és un dia feliç.
Reagrupament Bages
Reagrupament Bages diu sí a la independència
Reagrupament Bages vol encoratjar a anar a votar a tots els ciutadans de la nostra comarca, uns 10.000, que estan convocats a exercir el vot sobre la independència aquest diumenge 28 a distintes poblacions: Santa Maria d’Oló, Moià, Sant Feliu Sasserra, Talamanca i Cardona.
Amb aquestes ja seran 13 les poblacions que s’han definit per la independència al Bages i més de dues-centes arreu de Catalunya.. El 25 d’abril 20 poblacions més del Bages se sumaran al procés, entre elles la capital, Manresa.
El nostre poble es va aixecant amb fermesa , amb claredat, per dir que ja n’està fart de la submissió a Espanya i que només amb un estat propi pot albirar un futur més pròsper i digne.
Reagrupament Bages. Comunicació
Inici de càntic en el temple
A Salvador Espriu
(en el 25è aniversari de la seva absència).
—————————————————————————————————————————————————
Inici de càntic en el temple
Ara digueu : “ La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu:”Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”
Seguint els teus passos , Salvador, per salvar els mots a hores d’ara el nostre poble demana (amb la recollida de 400.000 signatures) una televisió catalana sense fronteres; per salvar els mots exigeix que la nostra llengua sigui present al cinema, la justícia i el parlament europeu; i per aconseguir el ple domini de la terra 400 poblacions ja s’aixequen votant en consulta popular per la independència. Una nova falç, un nou moviment, farà possible un definitiu alçament de llum en la tenebra.
Reagrupament Bages
Campanya : Siguem 3.000 !
Aquest dissabte 20 de febrer prop de 300 persones s’han fotografiat, en una foto conjunta, a favor del referèndum per la independència de la nació catalana que es celebrarà a Manresa el proper 25 d’abril.
La comissió ciutadana ManresaDecideix, que ja compta amb més de 1.200 adherits, s’ha proposat arribar a sumar 3.000 adherits abans del 25 d’abril.
La fotografia d’aquest dissabte doncs, és el tret de sortida de la campanya “Siguem 3.000″, que anima a tots alsadherits a buscar dues persones més que vulguin donar suport a la iniciativa. 






