Reagrupament
Anoia

Al consultori del metge…

Doctor, tinc un problema: Veurà, jo sóc polític i acabo de tancar un tracte d’allò més important, no sé si sap del que parlo. Bé, sigui com sigui la qüestió és que la gent no m’entén. Vaig pensar que jo tenia un problema, perquè en són molts els que dubten de mi i que em recriminen els meus actes, però de seguida vaig desestimar aquesta opció. El problema el tenen ells, clarament! Li explico la situació: fa poc temps, vaig votar en contra de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya perquè em semblava molt poca cosa. Aquesta negativa vers la llei orgànica catalana em va fer abandonar el tripartit -que havia consolidat pocs anys abans-. Es van celebrar eleccions anticipades i, tot i la meva davallada de vots -segur que per culpa d’irregularitats a les urnes que devia maquinar un tal Carretero, no sé si el coneix- vaig tornar a formar el tripartit que mesos abans havia desfet per estar-hi en desacord. Ara, acabo de firmar un finançament que, i que quedi entre nosaltres, en el millor dels casos només incompleix els 3 punts base de l’Estatut, un model de finançament basat en aquell estatut que vaig votar-hi en contra i que em semblava massa poc pels catalans i per Catalunya però que ara, lògicament, doctor, com podrà entendre, hi he firmat a favor perquè dóna molt per Catalunya tot i estar en un marc estatutari pobre i descafeïnat tal com vaig dir en el seu moment. Vostè m’entén, oi?

Moments després, entra un altre pacient al consultori mèdic..

Doctor, tinc un problema, i no, no és el 3%: Veurà jo sóc polític i acabo de votar en contra d’un tracte molt important, no sé si sap del que parlo. Bé, sigui com sigui la qüestió és que la gent no m’entén. Vaig pensar que jo tenia un problema, perquè en són molts els que dubten de mi i que em recriminen els meus actes, però de seguida vaig desestimar aquesta opció. El problema el tenen ells, clarament! Li explico la situació: fa poc temps, vaig votar a favor de l’aprovació de l’Estatut de Catalunya que jo mateix vaig anar a pactar a Madrít amb el ZP. El tripartit va fer figa i es van celebrar eleccions anticipades i, tot i la meva creixença de vots -que no va ser pas gràcies al que té un cognom d’una ciutat catalana que comença per Llei i acaba per -da, és clar- vaig tornar a menjar-me els torrons a la oposició. Ara, acabo de rebutjar un finançament que, i que quedi entre nosaltres, ni hem mirat si incompleix o no l’Estatut, un model de finançament basat en aquell estatut que vaig pactar a la Moncloa. Ara, lògicament, doctor, com podrà entendre hi he firmat en contra perquè dóna molt poc per Catalunya i tota la pesca, no pas perquè estant a la oposició haig de desmarcar-me de tot allò que fa el Govern i aconseguir vots com sigui per intentar recuperar la presidència, eh? Que quedi clar… Vostè m’entén, oi?

David Prat, reagrupat de l’Anoia.
http://www.escoltamaca.blogspot.com

Font original de l’escrit: www.escoltamaca.blogspot.com/2009/07/sense-financament-no-hi-ha-paradis.html