A la política, com a la vida, tot és qüestió de prioritats. La meva prioritat és ajudar a que Catalunya sigui un país normal. Tant difícil és demanar això? No busco un impossible ni una utopia, només demano que el meu país sigui un país normal. I què és, al meu entendre, un país normal? Com a primera part hi ha d’haver una consciència de nació. Som un poble amb una mateixa cultura, fruit d’anys d’història, que tenim una llengua pròpia, el català, uns costums i unes tradicions comunes. I sobretot tenim la voluntat d’ésser catalans, aquell sentiment col·lectiu que ens identifica com a nació. Cal dir, que en gran part, aquesta consciència de nació la tenim i és la base del nostre país.
En un segon terme, per tal de sentir-nos reconeguts nosaltres mateixos, com a país, necessitem ser els responsables de les nostres accions, decisions i gestions en tot allò que ens pugui afectar. Cal assumir la responsabilitat i cal poder respondre madurament pels nostres actes. I aquesta responsabilitat només la dóna la llibertat.
Som un país amb seny, madur, autònom, amb majoria d’edat i necessitem sentir-nos realitzats com a tal, allunyat d’actituds paternalistes i de tuteles exteriors que ens suposen un fre al nostre desenvolupament cultural, social i polític. Que ens respectin, com a un país normal!!! És de justícia el que demanem!!! Només volem sentir-nos lliures per fer del nostre país allò que vulguem ser. Això no és una petició gratuïta, és el clam d’un poble que té voluntat d’ésser.
Per aquest motiu, la via independentista és aquella que recull aquest sentiment. Volem ser un país lliure que decideixi lliurement. La independència, no és un objectiu en sí mateix, més aviat és un mitjà per assolir la plena normalitat política com a país.
Queda clar, per tant, que la independència ha d’ésser la nostra prioritat com a país.
Vist l’actual panorama polític del nostre país, necessitem mobilitzar-nos nacionalment per promoure i recollir aquest sentiment arreu del territori. Cal implicar a tota la societat, sumant totes les sensibilitats existents, per canalitzar aquesta il·lusió col·lectiva que ha d’ésser l’esperança del nostre país.
Reagrupament.Cat ha prés clarament la iniciativa i cal agrair al Sr. Carretero que sigui el portaveu d’aquesta plataforma ciutadana. Ara toca que tots els catalans i catalanes treballin en aquesta direcció, afegint el seu gra de sorra per tal que puguem construir el nostre país.
Sergi de la Fuente, reagrupat de l’Anoia.
#1 per Pol el 31/jul/2009
Crec que aquest article reflecteix la realitat de la minoria de ciutadans de Catalunya, tot i que és respectable. Posar com a “objectiu de país” l’independència ho trobo agosarat fins que unes eleccions no diguin el contrari, de moment “objectiu de partit”.
#2 per David Prat el 31/jul/2009
Suposo que és prioritari per tots gaudir de més serveis, més prestacions, més infraestructures i més calés. Suposo que, també, és prioritari per totes les catalanes i els catalans eliminar els peatges, l’impost de successions, i pagar de la seva nòmina una mortaldat de diners a Madrít.
Una vegada estem d’acord en això, ja que, sens dubte, la pela és sagrada tots (catalans, no catalans, independentistes, no independentistes…), arribem a la pregunta de: i com aconseguir-ho? El Sergi de la Fuente ho resol: Amb la independència. No mentim quan diem que amb un país sobirà tot això seria possible, perquè ho és. Ara per ara, no podem aconseguir aquestes millores socials i culturals sense un país lliure, i tots els catalans ho volen, o almenys, una gran majoria. Per tant, no trobo agosarat dir que és un objectiu de país. I menys quan la majoria de l’escenari polític català representar ser ”independentista”: ERC representa que ho és, sobre el paper suposa ser-ho. I CiU es declara com a ”nacionalista”, que segons l’IEC, nacionalista vol dir defensar la independència del teu país (i entenem que aquest és Catalunya i no Espanya), a més a més de també dir-se sobiranistes, que estan a favor del dret a decidir i que les joventuts de Convergència no es fan foto sense l’estelada al seu darrere.
Gràcies per participar Pol! =)
Salut!
David.
#3 per Sergi el 1/ago/2009
Pol, agraeixo els teus comentaris. Efectivament aquest sentiment no és majoritari a la nostra societat, malauradament, per aquest motiu hem de sumar esforços per tal de superar l’actual status del nostre país. Quina és l’alternativa? O ens conformen amb les misèries que ens van donant (com el finançament) o bé lluitem activament per buscar un futur millor pel nostre país i per les futures generacions. Aquest és l’objectiu real. I com es pot aconseguit? Mitjançant quina eina podem assolir un nivell de vida millor, amb progrés social i autogestió dels recursos? Jo considero que la independència dona resposta a les continues reindivicacions del nostre país. Només volem ser un país normal i sobirà. T’hi apuntes?