Reagrupament
Alt Empordà

Després de tot el que ha passat  i arreglada la situació només queda dir que hem de continuar treballant, que ens queda molta feina per fer i que la il.lusió ha de ser la mateixa que fins ara.

Som una alternativa seriosa en el panorama polític actual, entre l’autonomisme pusil.lànime de CiU i la política de peix al cove “pujoliana” del tripartit.

Hem de continuar perquè ens queda molta feina per fer, les eleccions (si no s’avancen) seran a l’octubre-novembre i ens hem de posar les piles per obtenir els millors resultats possibles.

Reagrupament, pels associats i pels simpatitzants (fins i tots per alguns militants d’altres opcions polítiques encara que no ho diguin) és una alè d’esperança davant el jou a què l’Estat espanyol té sotmès el poble català. Només nosaltres, els catalans podem sortir de l’atzucac a què ens té sotmesos l’Estat i per això ara tenim una bona eina: es diu Reagrupament i el factor humà no ens ha de distreure del nostre objectiu: que és treballar per obtenir un majoria social que reflectida en el Parlament declari Catalunya Estat lliure, social i democràtic de dret dins la Unió Europea.

El camí no serà fàcil, hi haurà obstacles, però aquest ha de ser el nostre objectiu, perquè una part de la societat catalana ho demana, hi ha una part que reclama que els nostres polítics parlin clar, que refermin la catalanitat plantant cara a l’Estat, apostant per una Catalunya lliure sense embuts amb tots els drets que tenen la resta de pobles que s’han  pogut articular com Estats. Aquest és l’únic futur per a Catalunya, constituir-se en Estat dins la UE, som molts els que ja ho veiem, ens queda molta feina per fer (o no!) per convèncer la majoria de que aquesta és la única via per aconseguir una Catalunya pròspera i digna, però el que si que podem dir és que per primera vegada a les properes eleccions catalanes hi haurà una candidatura electoral amb un full de ruta clar per aconseguir que Catalunya tingui el que es mereix: un Estat propi.

Som-hi doncs!

Reagrupament Alt Empordà

La Gestora Provisional del Reagrupament a l’Alt Empordà dona ple suport a Alt Empordà decideix, en la seva tasca per tal que el proper 13 de desembre
els veïns dels nostres pobles, viles i ciutats puguin expressar la seva voluntat, de com volen viure el seu futur comú, per la consulta popular :”ESTÀ D’ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT EN LA UNIÓ EUROPEA?
Volem expressar i donar el nostre modest suport per animar-los a seguir endavant amb aquesta noble causa que estan realitzant des de la societat civil.

Article publicat al setmanari l’EMPORDÀ el 01/12/2009

Crec que la crisi a simplement, a accelerat el que és un procés de transformació inevitable del comerç urbà.

Veig que en els barris de Figueres s’hi veu molts locals buits, i un fort creixement del comerç de la immigració,  locutoris, botigues de queviures sense horaris i el nou comerç tèxtil xines. En  el centre els comerços de Can algú han passat a firmes internacionals que veuen Figueres com la plaça 53 de l’anuari de ‘La Caixa’. Les anomenades ‘franquícies’, que no son tals, doncs son comerços amb gestió directa s’imposen al comerç petit que no pot fer front a la baixada de marges per l’entrada de tèxtil fet per esclaus orientals, la pressió immobiliària o al salvatge horari comercial. I finalment a  l’extraradi de Figueres s’instal·len formats de comerç de gran dimensió iguals que els que estan instal·lats a Perpinyà. Aquesta transformació comercial  és producte de la victòria d’uns formats comercials sobre uns altres, i no hi tinc gaire res a dir. Ara bé, a Vic, Girona o Reus aquesta victòria no és tant rotunda, o no afecta tant com és el cas de Figueres. Això em fa  pensar si hi ha lloc pel meu model de negoci a poblacions com les que ja han emprés aquest camí, com poden ser Sant Andreu, Rubí, l’Hospitalet o Cornellà, doncs aquest és el model de ciutat que genera aquests formats comercials, on el privat deixa de ser, en conjunt,  diferent d’una ciutat a una altra i lo públic passa a ser imprescindible per diferenciar la ciutat. A Figueres el que diferencia, el que diu alguna cosa, és el Museu Dalí i el Castell de Sant Ferran. Llegir la resta de l’entrada »

A partir d’avui ja disposem de perfil propi a la xarxa social facebook.

Reagrupament Alt Empordà

Entrevista a Fèlix Llorens. Coordinador de Reagrupament a l’Alt Empordà publicada al bisetmanari HORA NOVA el 20 d’octubre de 2009

En missatge de Reagrupament és la independència de Catalunya. Què hi ha més en el vostre ideari?

Reagrupament es presenta per proclamar la declaració unilateral d’independència de Catalunya. Això es pot fer tenint majoria absoluta o fent coalició. Un  cop assolida, plegarem i ens anirem cap a casa. Ara bé, com que som conscients que podem quedar a l’oposició, també reclamem la regeneració democràtica. Fer una llei electoral com déu mana, moderna, amb llistes i transparència de les despeses públiques.

I més enllà d’això?

Per què no tenim un ideari concret? Perquè la majoria de les lleis no depenen de nosaltres, depenen d’Espanya. Podem estar moltes hores parlant de la MAT o de l’abortament, però no depenen de Barcelona, senó de Madrid
Llegir la resta de l’entrada »

Enquesta publicada al bisetmanari HORA NOVA

A qui votaries si les eleccions catalanes es fessin avui?

Article publicat el març del 2009 al setmanari l’Empordà

L’any 1917 l’Alcalde Marià Pujolà va aprofitar l’oferiment desinteressat que el Figuerenc Casades de Còndol va fer al municipi de Figueres,  35.000 ptes per realitzar la reforma de la Rambla consistent en l’enderroc de l’illa de cases, actualment placeta alta, davant de l’edifici dels Srs Cusi i a can Torrent estat. Amb aquest donatiu l’Ajuntament va realitzar l’expedient d’adquisició i enderroc, i posteriorment altres ciutadans anònims i prohoms de Figueres també donaren diners per l’ampliació de tant significativa plaça. S’organitzaren festivals a la Sala Edison, varis actes lúdics i populars amb molta participació ciutadana que contribuïren econòmicament a l’acabament de l’obra. Aquesta, fou ampliada en la part baixa amb la Torre d’en Ral i la Torre d’en Carbona  llindant amb el carrer Girona, cal dir que amb tots aquests diners no n’hi va haver prou i l’Ajuntament va demanar un crèdit al banc de 25.000 ptes a un interès especialment baix per l’ocasió. Finalment la Rambla prengué la forma que avui tots podem gaudir.

Amb la mateixa filosofia , dos anys més tard, l’Alcalde Marià Pujolà, l’il.lustre Josep Pitxot i l’empresari Joaquim Cusí portaren a terme el que avui coneixem com a Parc Bosc. El 1922 l’Ajuntament va fer l’Edifici de la Biblioteca Popular al solar de l’antiga presó, la xarxa de Clavegueres, 1919 i anys posteriors l’Unió Esportiva, l’aigua Potable Municipal, el Patronat de la Catequística, o la cobertura de la Riera, entre d’altres obres. Era l’època on Figueres floreixia com a capital potent de la demarcació de Girona.

Qui feia que la ciutat actués així, era el quatre vegades Alcalde Republicà Marià Pujolà, petit botiguer de la plaça de l’Ajuntament, conjuntament amb Puig Pujades,  polític d’ERC de renom i també botiguer d’ofici. No estaven sols en aquesta tasca, els prohoms de la ciutat i tota la ciutadania participava anònima i desinteressadament en un projecte col.lectiu que es deia Figueres.

Els valors imperants a la societat d’avui sembla que no son aquests, son la usura i l’individualisme, i per això ens trobem com ens trobem. Algun pot dir-me en que consisteix l’obra social que fan les caixes a Figueres? Perquè és la seva missió, o no? O quin prohom figuerenc es capaç d’iniciar una acció publica per la recuperació de la Sala Edison, per exemple? I Com un polític pot ser diputat i a la vegada  alcalde o candidat a ser-ho? Quants dies dediquen a cada cosa?

El missatge es clar: Sense valors no hi ha compromís,  i sense compromís no hi ha vida cultural, ni vida pública, ni vida política, i en definitiva no hi ha ciutat. Cal que entenguem que Figueres  no és  una col.lecció d’individus i un pilot d’infraestructures, cal un teixit social com a suma d’aquestes individualitats, cal el mateix compromís que  tenien els nostres dirigents republicans de primers de segle amb la ciutat , Alcaldes d’ERC als que els devem l’etapa més floreixent de Figueres. Pujolà, Deulofeu, Terrades, Puig Pujades, Doctor Martin, Sr Corones ……Aquests SI han estat els nostres referents Figuerencs, i si algú dubta sobre si encara tenim capacitat  col.lectiva de tornar a ser el que érem, més enllà de dramàtica crisi econòmica en que estem, cal que es miri el grau de compromís que té amb ell mateix, amb la seva família,  la seva feina i amb el lloc on viu, perquè aquí es on trobarem eines per recuperar la nostra ciutat.

NORBERT FONT NIERGA
Associat a Reagrupament

El passat dissabte 12 de setembre va tenir lloc la presentació de Reagrupament a Llançà, Alt Empordà. La sala d’actes de la Casa de Cultura de la vila es va omplir amb l’assistència de més de 75 persones que van voler escoltar la proposta de Reagrupament, presentada per en Pep Ortiz, regidor a l’Ajuntament de Llanç qui recentment s’ha associat a Reagrupament.

L’acte va començar amb la intervenció de l’Emili Valdero, Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, qui va fer una magnífica explicació sobre el nou acord de finançament, la situació de la fiscalitat del nostre país i l’espoli que pateix per part de l’estat espanyol. Va ser una presentació entenedora, en llenguatge planer per tal que tothom entengués allò de que tant se sent parlar a tots el s mitjans de comunicació i de que la gran majoria no hi entén. Una presentació magistral. Gràcies, professor per fer-nos veure com és la realitat i fer-nos entendre de la manera més senzilla el que sembla només per entesos quan en sentim parlar als debats i tertúlies.

Seguidament, en Joan Carretero va fer l’h abitual presentació de Reagrupament en tots els actes similars al territori, en que va destacar els principals punts de la ideologia de la nostra associació, incansablement repetits una i altra vegada: la necessitat de la n ostra independència i la regeneració política.

Finalment, hi va haver un participatiu torn obert de paraula on els assistents, entre els quals s’hi trobava Norbert Font, van poder expressar els seus dubtes i les seves inquietuds, i va allargar l’acte fins a quarts d’onze de la nit.